Carta a Puigdemont

Benvolgut president: m’imagino la cara de satisfacció dels teus adversaris –i nostres– quan, ara fa deu dies, es va celebrar l’enterrament del teu pare i tu no vas poder ser-hi present, com no vas poder, tampoc, acompanyar-lo en la malaltia en els seus darrers mesos. És el pitjor contratemps –ells en diran càstig– amb què es pot trobar un fill ben nascut. L’atzar ha propiciat als que no volen sentir a parlar de tu ni de la teva família un èxit imprevist, un “A por ellos” sense haver-ho de proclamar. Vull que sàpigues, però, –ja ho has deduït de sobres– que l’església de Santa Maria d’Amer es va fer petita perquè molts ens vam sentir un fill més de la casa i vam voler fer, físicament, el que tu no podies: ser-hi presents, afegir el nostre escalf. En condicions normals hauria vingut igualment a les exèquies del teu pare per l’amistat amb tu, amb el teu germà, arxiver de Santa Coloma de Farners, i amb el teu oncle, l’historiador de la vila i exalcalde. Però, per damunt d’aquesta raó de coneixença, em vaig sentir cridat a fer pinya al voltant dels teus per reacció contra els que haurien volgut que l’enterrament passés sense pena ni glòria. I això ho vam pensar molts. Sabíem que no veníem a guanyar galons davant teu perquè estaves absent. Donàvem testimoni, això sí, i protestàvem, a la nostra manera. D’altra banda, sempre és reconfortant quan s’acomiada un home de bé. M’ho va remarcar, de manera privada, una estona abans d’oficiar la cerimònia, el rector mossèn Jesús Calm, que també és un bon amic: “Només que tots els polítics que avui hi ha aquí tinguessin un petit tant per cent de la bonhomia d’en Xavier, d’altra manera anirien les coses.” A l’hora de l’homilia, el mossèn no es va mossegar la llengua i ho va repetir en públic, més discretament, sense especificar cap sector de la societat, sinó aplicant-ho a tothom en general. Vaig anar a acomiadar el teu pare i a acompanyar la família al cementiri, aquella necròpolis escalonada que teniu a la corba des d’on ja es veu Amer. Tu ho hauries fet, és clar. La situació injusta que el país viu només la combatrem amb actituds pacífiques, compensatòries, amb un ferm compromís. El judici de dilluns al teu successor, el president Torra, augura encara més episodis semblants, més vexacions, amb l’excusa de vulnerar una llei feta només pensant en uns. I els resultats de les últimes eleccions no anuncien pas gaires canvis possibles. Però cal seguir, ànims!