Opinió

Tribuna

Vins dialèctics

“Bobet és un dels alquimistes del vi més cartesians i racionals del món

El mes pas­sat van donar el premi Vinari al millor vi català del 2019 al Fer­rer Bobet 2016, que és un vi negre de Por­rera fet amb cari­nyena, gar­natxa, sirà i caber­net sau­vig­non. Natu­ral­ment, la idea que exis­teix el millor vi de l’any o del país és absurda. Però en aquest cas l’eti­queta va bé per reconèixer encara més l’autor d’aquest vi del Pri­o­rat, Raül Bobet. A Bobet se’l coneix més pels vins del Cas­tell d’Encús, que són els que fa a Talarn, al Pallars Jussà, a mil metres d’alçada. Aquests vins són espe­ci­als no només per la fres­cor que els pro­por­ci­o­nen les vinyes plan­ta­des a una alçada inu­sual al nos­tre país –tot i que en Josep Rabasa de Bat­lliu de Sort encara les té més amunt i quan beus els seus vins sem­bla que t’esti­guis bevent els Piri­neus. L’altra cosa única del Cas­tell d’Encús és el sabor mine­ral que prové del fet que el most fer­menta en cups de pedra a la mun­ta­nya cons­truïts per mon­jos del segle XII.

Bobet és un dels alqui­mis­tes del vi més car­te­si­ans i raci­o­nals del món. Per això la gràcia és que va anar a Talarn a bus­car vinyes amb alçada per fer vins més con­ti­nen­tals que medi­ter­ra­nis, i ja pre­ve­ient que el canvi climàtic alte­ra­ria la vida de les vinyes, però un cop allà es va tro­bar aquests cups per casu­a­li­tat, de manera que, i aquí hi ha el seu cop de geni, va fer una unió feliç entre els seus càlculs i la con­tingència aleatòria del lloc.

La capa­ci­tat per crear uni­ons dialècti­ques d’opo­sats és la carac­terística més extra­or­dinària de Bobet. Els vins de Por­rera, on també hi va anar a bus­car una zona més ele­vada que la majo­ria de ter­roirs del Pri­o­rat, també volen con­ju­nyir opo­sats: fres­cor a par­tir de vari­e­tats càlides, lleu­ge­resa enmig de cor­pulència o mine­ra­li­tat enmig de fruita ver­me­lla.

L’altra tensió pro­duc­tiva és econòmica. Bobet fa un tre­ball artesà i ecològic, però alhora el celler de Por­rera és un edi­fici sofis­ti­cat i fotogènic com els que tro­bes a Califòrnia (on Bobet va estu­diar química i eno­lo­gia). Jo hi he estat dues vega­des i en pocs llocs he estat tan feliç com a la sala de tast, amb el Pri­o­rat als peus. Per tant, Bobet no té por d’unir el tre­ball humil de la terra amb el màrque­ting cor­po­ra­tiu glo­bal. Un altre aspecte d’aquesta dimensió glo­bal és que Bobet, sobre­tot a Cas­tell d’Encús, uti­litza desin­hi­bi­da­ment vari­e­tats inter­na­ci­o­nals com el ries­ling o el pinor noir si creu que aques­tes poden expres­sar més bé el pai­satge i la història del lloc. Bobet, és clar, és una altra al·lego­ria naci­o­nal per­fecta del somni que molts de nosal­tres voldríem ser: arre­lats i glo­bals, sen­zills i rics (rics del que hem donat, com diria Riba), sen­si­bles i com­pe­ti­tius, raci­o­nals i metòdics però sem­pre capaços de con­ver­tir l’atzar en vir­tut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.