El destí de tothom

“Rere la conducta de cadascú en depèn el destí de tothom”, deia Alexandre el Magne. La incidència que les accions individuals tenen sobre el destí de tothom és descomunal. Ara que ja hem pres consciència del greu problema ecològic i de l’escalfament climàtic, totes les institucions apel·len a les accions individuals per tal de variar-ne els comportaments i millorar el destí de tots. Ja hem començat a veure i a aprendre que els egoismes són destructius i fins i tot poden provocar un món inhabitable. Tots hi estem involucrats. El mateix passa amb la solidaritat social; ens hem d’acostumar que desgraciadament anem, o ja hi som, cap a una societat molt dual entre els que tenen el privilegi de tenir feina i els que tenen la desgràcia de no tenir-ne o tenir-ne de molt precària. I en aquesta situació la convivència només serà possible amb un pacte social de solidaritat.

A Catalunya aquest cap de setmana hem viscut un dels esdeveniments més multitudinaris, juntament amb La Marató de TV3, de voluntaris i de solidaritat. El Gran Recapte és una iniciativa que es va iniciar fa onze anys a casa nostra, i és una evidència més que les conductes de cadascú, les individuals, quan s’uneixen en un objectiu, porten a uns resultats espectaculars.

En dos dies recollir més de quatre milions de quilos d’aliments en tres mil punts de recollida i més de vint-i-vuit mil voluntaris que ho fan possible, és un desbordament de solidaritat. Demostra la potència social que té la nostra societat quan es canalitza tota aquesta energia i aquest potencial solidari. D’aquesta acció se’n beneficiaran set-centes institucions d’iniciativa social, que són les responsables de fer-ho arribar als cent noranta-sis mil usuaris.

El primer banc dels aliments el va crear John Van Hengel a Phoenix (EUA), el 1966. A París es va crear el primer d’Europa, el 1984, i el de Barcelona, que seria el primer de l’Estat espanyol, el 1987. L’objectiu fundacional és lluitar contra el malbaratament dels aliments recuperant excedents alimentaris aptes per al consum humà i lluitar contra la pobresa fent arribar els aliments recuperats a persones necessitades a través d’institucions socials. Mai directament.

De fet, els Bancs dels Aliments van sorgir en veure la gran quantitat de menjar que malmena la nostra societat, per alertar d’aquest escàndol i procurar que els excedents es canalitzin a persones que ho necessiten. I, sempre que poden, responsabilitzen la societat en general del malbaratament dels aliments a les llars. Pel que fa a Catalunya, cada català malmena uns 35 quilos de menjar cada any: és una barbaritat i un escàndol que ens hauria de fer reflexionar.

En una entrevista a peu del voluntariat que feien al president Quim Torra, advertia: “Haurien de ser les institucions les que lluitessin més contra la pobresa.” És veritat, però em sembla que les institucions de cap país poden atendre totes les necessitats, i és molt bo que sigui la societat responsable i organitzada sense burocràcia que també lluiti per mitigar aquestes carències. Per exemple, tota la mà d’obra que treballa tot l’any en els diferents Bancs dels Aliments és voluntariat, com ho són la majoria d’institucions socials que de forma capil·lar fan arribar els aliments als usuaris.

Però estic d’acord amb el president que les administracions podrien fer més si estiguéssim en una situació normalitzada. La riquesa que genera l’economia catalana, en situació normal i sense dependències, ens permetria tenir un país amb una societat molt més cohesionada i amb altes prestacions socials que ara per ara ens és impossible, però el drenatge permanent de diners ens té un cost no només amb les infraestructures sinó també a l’hora de poder atendre totes les necessitats socials que té la nostra societat.

El fet que el Gran Recapte i La Marató de TV3 siguin un gran èxit, diu molt d’una societat acostumada a organitzar-se civilment per afrontar problemes socials i reptes sabent d’antuvi que rere la conducta solidària de cadascú millorem el destí de tots.