El tsunami i el peix al cove

Quan el Molt Honorable Joaquim Torra i Pla va fer el seu discurs de la Diada, tenia sobre la taula el Manual de desobediència civil de Mark i Paul Engler. Ignoro si ja ha tingut temps de llegir-lo ni si ho ha fet el seu vicepresident, Pere Aragonès. Però, tot i ser un volum dens i de 500 pàgines, val la pena que ho facin. Potser així s’acabarà aquesta eterna discussió sobre si és millor la desobediència o la política institucional. El bloqueig o la influència. Bàsicament perquè ja diu el sentit comú que totes les estratègies són complementàries. Expliquen els autors que hi ha hagut dues escoles. Una, la de Saul Alinsky, el pare de l’organització comunitària, de la qual Barack Obama va ser un gran deixeble. L’altra, la de Frances Fox Piven, destacada defensora de la desobediència indisciplinada generalitzada. Alinsky defensava la construcció lenta i creixent, el reclutament personalitzat, el desenvolupament meticulós del lideratge i la creació d’organismes institucionals estables, que poguessin aprofitar el poder dels seus membres al llarg del temps. Piven posava l’accent en el poder disruptiu de les mobilitzacions massives, que atrauen nous participants que no havien estat en cap organització. Són dues maneres de fer política que hem vist tradicionalment a Catalunya, i de cadascuna de les quals en podríem posar exemples dels últims anys. De fet, la divisió entre estructura i protesta és més vella que l’anar a peu. I hi ha contradiccions com les d’organitzacions impulsades per energies disruptives que després es preocupen per la seva autoconservació i es tornen contràries al risc. Però, sigui com sigui, la virtut deu estar al mig. Diuen els Engler mateix que “és possible que el futur del canvi social” impliqui “la integració d’aquests dos mètodes” per tal que els esclats de revolta generalitzada es complementin amb l’organització a llarg termini. És a dir, si em permeten, hauria de ser complementari tractar d’influir en les majories d’un govern a Espanya amb la mobilització permanent. El tsunami i el peix al cove.