Vega, Urquijo, Tena

El títol fa referència a Antonio Vega, Enrique Urquijo i Manolo Tena, aquells nois “tristos i solitaris” –abusant una mica del tòpic– que van fer història com a autors d’alguns dels grans clàssics del pop-rock espanyol, datats majoritàriament al llarg de les últimes dues dècades del segle XX. De Vega s’ha commemorat aquest any el desè aniversari de la seva mort; d’Urquijo, fa pocs dies, el vintè. El primer tenia 51 anys; el segon, només 39. Tena, el més gran de tots tres, també va ser el que es va fer més vell: va morir el 2016, als 64 anys. Tots tres van compartir l’estigma de l’heroïna, una autèntica epidèmia per a la generació que ells representen, la dels nascuts entre els anys cinquanta i principis dels setanta. Curiosament, en el Madrid de la Movida, ells eren els babosos, sobretot Los Secretos dels germans Urquijo, però també els Nacha Pop d’Antonio i el seu cosí Nacho García Vega. Eren injustament qualificats de babosos pels seus opositors –autodeclarats Hornadas Irritantes: Glutamato Ye-yé, Derribos Arias, Sindicato Malone...– pel seu gust per les melodies clàssiques, a joc amb una estètica també atemporal, de jaqueta ben tallada i corbata estreta. Això no treu que alguns dels seus membres voltessin tot sovint per la wild side, el costat salvatge que pregonava Lou Reed. Un vers lliure al marge de babosos i irritantes, Manolo Tena ja venia de la generació de Chapa Discos i Viva el Rollo, amb el grup Cucharada, abans de formar el trio Alarma!!! –escoltar Frío encara provoca calfreds– i de triomfar en solitari amb Sangre española (1992), disc del qual es van vendre 800.000 exemplars. En aquella època, Tena sonava i triomfava a tot arreu. Segurament, una de les poques excepcions va tenir lloc el 29 d’octubre del 1993 al pavelló de Fontajau, per tant en plenes Fires de Girona, quan Tena i Los Rodríguez –amb Sergio Makaroff com a convidat sorpresa– hi van actuar davant de només unes 500 persones.

I no és que Girona hagi estat impermeable a aquesta escola del pop madrileny dels vuitanta: de fet, la influència és apreciable, per exemple, en les primeres gravacions de Sopa de Cabra. El 9 de març del 2007, un any abans de l’últim concert –i poc abans d’anunciar la reunió de Nacha Pop–, Antonio Vega va actuar a La Mirona, decrèpit però encara brillant en alguns moments. I el 30 d’abril del 2009, dotze dies abans de la mort d’Antonio, Los Secretos van tocar a l’Auditori de Girona. Los Secretos –el 25 de gener, al Liceu– i Nacha Pop continuen voltant pel món. Clàssics.