Sánchez: la pròpia medicina

Deia fa uns dies el diari madrileny El Mundo que “la negociació de Pedro Sánchez amb Podem i ERC dispara els recels a La Zarzuela”. Si és cert això, que tampoc ens hauria d’estranyar gaire, coincidiria el monarca Felip VI amb la dreta i la ultradreta del seu país, que troben en la criminalització de qualsevol diàleg amb l’independentisme el principal motiu de crítica al govern d’Espanya en funcions. Respon a aquest mecanisme pervers: s’exigeix als catalans que canalitzin les seves reivindicacions “dins la legalitat”, portant-les a “la seu de la sobirania de tots els espanyols” però, un cop allà, es nega el valor a aquests vots i s’estigmatitza a qualsevol que els tingui en compte per negociar-hi. La pressió al PSOE per evitar qualsevol transacció amb l’independentisme serà brutal i s’accentuarà a mesura que el calendari vagi avançant. Per això tenen aquesta pressa per deixar-ho tot dat i beneït abans de festes. El que convindria recordar als socialistes, un cop comencin a sentir la suor freda de l’estrès i s’intensifiquin les campanyes difamatòries de la premsa del règim, és que estan tastant la seva pròpia medicina. Van ser ells mateixos els que van permetre que el seu rei comencés a fer sermons polítics, exterioritzant unes opinions que ningú li havia demanat. Sánchez va defensar-lo dient que el seu discurs del 3 d’octubre del 2017 “va ser el propi d’un cap de l’Estat” i ara es troba amb filtracions per pressionar-lo impròpies d’un cap de l’Estat. Com també foren ells, els socialistes, els que blanquejaren la criminalització de l’independentisme, avalant l’aplicació del 155 i comprant tot el relat comunicatiu dels seus adversaris ideològics. Si ara els poden acusar de parlar amb “colpistes”, “proetarres” i “violents”, si avui els culpen de les mil pestes, de la destrucció d’Espanya i de fer plorar el nen Jesús és perquè, encara no fa un mes, es deien les mateixes bestieses rere un faristol amb el logotip del puny i la rosa.