Res de cullerada

Fer un pas de vianants, acabar una vorera, adequar una illeta, pavimentar un espai davant d’uns habitatges, posar una tanca a un parc infantil, fer voreres davant d’una escola, adequar un local social, posar ressalts... Podria continuar la llista. Són projectes que s’ha decidit executar a través dels pressupostos participats de Girona. I n’hi ha un munt més com aquests. I quan dic un munt, vol dir gairebé tots els de la seixantena que s’han aprovat. El lema dels comptes participats de la capital gironina és “Posa cullerada al teu barri”. Doncs si posar cullerada és decidir un ressalt o un pas de vianants, quina pobresa de participació. Certament, hem pervertit la iniciativa –no només a Girona sinó arreu on es fa, amb poquíssimes excepcions– i hem acabat convertint un espai en què el ciutadà pot incidir –encara que sigui en una partida mínima– en els comptes municipals en una mera llista d’actuacions i treballs que, en realitat, s’haurien d’executar de per si en els pressupostos ordinaris. Perquè l’Ajuntament té l’obligació de mantenir la via urbana, i en cap cas no ha de ser un extra finançat a través d’un procés participatiu.

Tothom reconeix que la fórmula no funciona i hi ha el compromís de refer la iniciativa de dalt a baix. En el fracàs del projecte una mica tots hi hem posat –en aquest cas, sí– cullerada. L’administració, evidentment, per només cobrir l’expedient de la participació. I també el gruix de ciutadans, que hi hem mostrat un interès mínim. Més enllà dels que cada dia piquen pedra a les associacions de veïns, la resta ens ho hem mirat amb gran passivitat.

Uns pressupostos participats haurien de ser una pluja d’idees pròpies dels ciutadans, de necessitats peculiars, d’iniciatives socials, de tot allò que s’escapa del dia a dia del consistori. En va ser exemple durant molts anys La Pauleca, la ludoteca del barri de Sant Pau, que es finançava a través d’aquesta via. La Pauleca era un espai de cohesió, de convivència, d’atenció social i de lleure per a la mainada. Va ser una de les grans propostes que van sortir d’aquest intent de participació i que es va haver de tancar per l’endarreriment de la darrera convocatòria. Que el nou model que diuen que aplicaran a partir de l’any vinent serveixi per reflotar aquest projecte i tants d’altres que ens ajuden a fer més barri, més enllà del totxo i del ciment, donant prioritat a les persones que hi conviuen. I els passos de vianants, que es facin per altres vies.