A la tres
I Fidel va (de)manar parar
La Cimera del Clima de l’ONU (COP25) s’està celebrant a Madrid. Xile no l’ha pogut organitzar per les protestes socials en un país laboratori del capitalisme salvatge implantat per la dictadura pinochetista. Una col·lisió, la de la lluita pel medi ambient i la justícia social, augurada ja en una cimera mediambiental de l’ONU. La que es va fer a Rio el 1992 en un Brasil que ha acabat tenint un president negacionista climàtic com Bolsonaro. “Una important espècie biològica està en risc de desaparèixer per la ràpida i progressiva liquidació de les seves condicions naturals de vida: la humanitat”, va començar dient el president d’un petit país anomenat Cuba. I Fidel Castro va continuar: “És necessari assenyalar que les societats de consum són les responsables fonamentals de l’atroç destrucció del medi ambient. La solució no pot ser impedir el desenvolupament als qui més ho necessiten. La realitat és que tot el que contribueixi avui al subdesenvolupament i a la pobresa constitueix una violació flagrant de l’ecologia. Si es vol salvar la humanitat de l’autodestrucció, cal distribuir millor la riquesa i la tecnologia disponibles al planeta. Menys luxe i menys malbaratament en uns pocs països perquè hi hagi menys pobresa i menys fam a gran part de la Terra. No més transferències al Tercer Món d’estils de vida i d’hàbits de consum que arruïnen el medi ambient. Faci’s més racional la vida humana. Apliqui’s un ordre econòmic internacional just. Utilitzi’s tota la ciència necessària per a un desenvolupament sostenible sense contaminació. Que es pagui el deute ecològic i no el deute extern. Desaparegui la fam i no la humanitat –el hambre y no el hombre, en l’original en espanyol–. Demà serà massa tard per fer allò que hauríem d’haver fet fa molt de temps.” Fa 27 anys d’això! El comandant va arribar a la cimera de l’ONU i va (de)manar parar. Però ningú va fer cas a un barbut comunista. Malgrat que el comunisme havia deixat de ser una amenaça –tres anys abans havia caigut el mur– i suposadament havia arribat la fi de la història (Fukuyama dixit). Ara sabem que el capitalisme es va erigir en l’única gran amenaça i ens enfrontem, més que a la fi de la història, a la fi de la humanitat. Ves que la recepta bona per evitar-ho no estigui en la cimera de Madrid sinó en la de Rio.