Patrimoni educatiu

S’entén per patrimoni el conjunt de béns i valors que posseeix una persona, una institució o una societat. Es tracta, habitualment, de béns materials, però també parlem de patrimoni immaterial quan ens referim a pràctiques o coneixements. En el cas dels edificis històrics d’aprenentatge ens trobem amb la feliç convivència de metodologies pedagògiques intangibles amb els necessaris espais físics que les allotgen. Són el que anomenen espais d’aprenentatge; espais que, des de l’antiguitat, s’han configurat formalment, informal, itinerant, permanent, pública o privada en diàleg amb una determinada manera de transmetre coneixement i que han conformat patrimoni, un patrimoni del qual ens hem d’ocupar.

Ambdós conceptes –espai i aprenentatge– es vinculen per un acte que té a veure amb les persones que hi participen: el mestre i els alumnes, i amb l’acció que s’hi produeix: la lliçó, el diàleg, l’experimentació, la pràctica, el debat... L’arquitectura, com la pedagogia, ha dit la seva en cada moment de la història, sobre quina era la manera més encertada d’esdevenir. I les reflexions s’han produït a múltiples escales: des de l’espai públic fins al mobiliari o la texturització dels paraments. Però els avenços i innovacions més interessants s’han donat quan les dues matèries han convergit contemplant-se com a valor intrínsec a la seva pròpia formulació. Tanmateix, actualment, ambdues disciplines son àmbits fortament regulats, normativitzats amb, sovint, difícil marge de maniobra.

L’objectiu de les properes jornades de l’Aadipa (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), “Patrimoni Arquitectònic Educatiu” (del 12 al 15 de desembre al COAC, a Barcelona), és precisament el de generar un debat i una reflexió sobre la necessària posada en valor del patrimoni arquitectònic educatiu, per evitar que els processos de transformació que s’hi duen a terme impliquin la pèrdua dels seus valors (materials, documentals, històrics i de memòria col·lectiva). I també per posar en diàleg, plantejar preguntes i impulsar mètodes, processos i projectes d’intervenció que han aconseguit incorporar aquests valors a projectes educatius actuals.

Quines són les qualitats que han de prevaldre en el moment de transformar un edifici educatiu patrimonial existent? Com adequar l’immoble a les necessàries modificacions dels sistemes de confort, accessibilitat seguretat i sostenibilitat? Com modificar l’espai per tal d’assolir la configuració necessària per a la pràctica i innovació docent? Com incorporar el valor de l’edifici en els processos d’aprenentatge? Apareixen reptes, límits i oportunitats que entre tots, administracions, organismes i col·lectius, hauríem de poder afrontar.