Predicció

És d’entrada significatiu que el diari digital VilaWeb que dirigeix Vicent Partal i que és el portaveu gairebé monogràfic de l’independentisme hagi entrevistat Raimon Obiols, l’històric dirigent del PSC, ara domiciliat a Brussel·les. Obiols ha contestat les preguntes per escrit, mostra d’una certa reticència amb la publicació. Tot en ordre, en Partal no se n’ha d’estranyar. Fa bones reflexions sobre Catalunya, Espanya, Europa, el procés... Amb l’edat Obiols ha acusat el tarannà reflexiu que ha cultivat sempre. També se li noten antigues crispacions, però tothom té ferides a la biografia, sobretot si és polític.

Diu que ara per ara no veu solució al conflicte entre Espanya i Catalunya. Si de cas, a molt llarg termini. Doncs mirin, contradient-me amb el que deia ahir, a mi la mateixa existència de l’entrevista em fa pensar que una mena de sortida s’entreveu. En Partal, que està ficat en els llocs on la política catalana bull a més temperatura, no fa res perquè sí. Potser m’equivoco. No vindrà d’aquí. M’he equivocat tantes vegades, sobretot quan em dedico a fer prediccions, activitat que censuro als altres... Hi ha en aquest moment unes negociacions del PSOE i Unides Podem amb ERC perquè aquest partit faciliti el govern d’aquelles dues forces amb l’abstenció. Les negociacions són en realitat entre el PSOE i els republicans catalans. A la taula, hi ha un membre del PSC, partit d’Obiols. Deixem-ho aquí. Algú molt pròxim als negociadors, un càrrec important d’ERC, va dir l’altre dia: “No reeditarem un pacte del Majestic!” Algú li ho havia preguntat? Com li va poder passar pel cap aquell pacte tan remot i criticat? Va afegir: “Reneguem del peix al cove.” Hi insisteixo: algú li havia preguntat res sobre la destinació dels peixos un cop pescats? Senyal, perdonin, que alguna cosa hi ha de Majestic i de política d’aprofitament piscícola, que potser és l’única possible al món. Va ser tan dolent el pacte del Majestic? Ha passat molt temps. Se n’han dit molts penjaments. Facin el favor de llegir-lo. La pesca va ser immensa. ERC està en aquesta tessitura? Ho sembla. Pot ser la nova Convergència, ja s’ha dit, que aglutini independentistes calmosos, gent de principis sobiranistes però disgustada per com s’ha conduït el procés i l’han patit o gent acomodatícia. Com d’altres futuròlegs, no descarto a Catalunya tripartits d’esquerres amb ERC, el PSC i Podem. I la independència? Amb el temps i la canya d’anar acumulant peixos al cove. ¿L’alternativa per als que tenen urgències? El partit de Carles Puigdemont, és clar. Serà majoritari un dia? Ja ho veurem. Hi haurà, mentrestant, partits que hi vulguin pactar?

Obiols i Puigdemont viuen a Bèlgica. Un voluntàriament, l’altre forçat. No es veuen, s’ignoren. Els camins són divergents.