Lletra petita

Els pares, quan fèiem una afirmació solemne, ens preguntaven: “¿A l’engròs o a la menuda?” A Madrid fan ús de l’expressió: “¿Al mayor o al detall?” Detall (¿?) exigible per avaluar les promeses electorals, tan freqüents aquests dies. O per deixar KO la persona que em vol fer un discurs sobre les “meravelles” de la Constitució, amb un to jesuític de qui fa anys em predicava la “Infal·libilitat del Papa”. Doncs bé: als meus anys de dedicació a la política institucional em passava moltes hores estudiant tant la Constitució, com l’Estatut de Catalunya... i els textos legals posteriors sobre la política municipal. Balanç: m’he quedat sense gent amiga en aquest ram... potser perquè m’he adonat que hi ha massa professional de la política que, per exemple, no té ni idea de la tan sacralitzada Constitució Espanyola, que porto sempre al damunt quan he de participar en els poc desitjats debats polítics. Si volessin els “presumptes entesos” en Constitució... tornaríem a la Negra Nit i mai no veuríem el sol.

I és que fer política vol dir “predicar”, sí, però, per damunt de tot “fer, executar, garantir programes concrets, establir la llibertat i la seguretat, protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions…” (Tot això ja ho diu el Preàmbul de la Carta Magna, que sovint sembla menys seriosa que les nostres Cartes als Reis d’Orient, de quan érem petits).

En política, tot allò que no té partida pressupostària i calendari d’execució... no existeix. ¿Ho té en compte el Tribunal Constitucional? ¿No hauria d’engarjolar d’ofici els polítics i els –i les– opiniatres que diuen i diuen i diuen... sense concretar com, quan i amb quins recursos?