Feliç aniversari

Anto­nio Martín és el jutge que l’11 de desem­bre del 2017 va enviar la Guàrdia Civil al Museu de Lleida a requi­sar les 44 obres que la Gene­ra­li­tat havia com­prat a les mon­ges del mones­tir de Sixena als anys vui­tanta. Només feia un mes que havia estat desig­nat el subs­ti­tut pro­vi­si­o­nal de la jut­gessa que havia por­tat fins lla­vors el litigi dels béns del cenobi, Car­men Aznar. Si bé ella havia dic­tat la sentència, a favor d’Aragó, mai es va atre­vir a fer el pas d’orde­nar l’entrada de la força pública al museu. I això mal­grat les pres­si­ons que rebia diària­ment. Per alguna cosa la magis­trada va aca­bar dema­nant el tras­llat a Sara­gossa. Al jutge que la va relle­var, l’interí Martín, no li va tre­mo­lar el pols quan va auto­rit­zar aquesta ope­ració poli­cial inau­dita en un museu. Martín va ces­sar el mateix 11 de desem­bre. La feina ja estava feta. I, dos anys després, se’n con­ti­nua sen­tint orgullós, tal com s’expressa en l’entre­vista que li va fer l’Heraldo de Aragón aquest 11 de desem­bre, amb decla­ra­ci­ons que posen els pèls de punta, com ara la que recull els seus temors per si es produïa un atemp­tat con­tra els cami­ons que duien les obres. Els bàrbars llei­da­tans eren capaços d’això i més, oi tant. També és interes­sant com­pro­var fins a quin punt era cons­ci­ent de la inde­fensió de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes sota l’apli­cació de l’arti­cle 155. Tot ple­gat, un ter­ri­ble pre­ce­dent per a la nova enves­tida judi­cial, política i mediàtica per l’art de la Franja.