Reptes de la nova dècada

Les conseqüències de la caiguda de Lehman Brothers en la dècada anterior, amb la transformació de l’economia, la política i el món global. El terratrèmol d’Haití, les primaveres àrabs, el gir cap a la dreta a l’Amèrica Llatina, la mort de Bin Laden, els tirotejos als EUA per falta de control de les armes. La retòrica de Trump, imitada per altres populistes del planeta. El renaixement de l’orgull rus i xinès. La constància de Merkel en una Europa rovellada. El Brexit i l’auge dels feixismes. Hong Kong i Catalunya.

Amb el tombant de dècada, els diaris bullen fent balanç de com ha anat el segon tram del segle XXI. Estem a punt de girar full al 2019, l’any de Blade Runner, amb la presència tecnològica, la construcció de les ciutats i el control del gran germà tal com els preconitzava el film de Ridley Scott. Potser perquè hi ha modes que no són efímeres. És l’hora de fer balanç i és l’hora de fer atenció a tres eixos que poden transformar la dècada entrant. En primer lloc, vivim en un món on cada cop hi ha més trànsit humà. La immigració i els refugiats no disminuiran i la gestió d’aquesta fluxos és un reptes indefugible. En segon lloc, creix la consciència que el món serà sostenible o no serà (Greta Thunberg com a símbol d’una generació). I, per últim, la presència de la mirada feminista, més inclusiva i transversal, a l’hora d’entendre la realitat. Treballar des dels tres factors serà, potser, l’única manera de tirar endavant.