No passaran

El feixisme com a moviment polític va ser creat a Itàlia l’any 1921 per les classes benestants per contrarestar l’empenta que prenien els partits socialistes entre la classe obrera i la pagesia després de la revolució soviètica. Amb el temps, però, el feixisme ha anat derivant d’una opció política a un adjectiu qualificatiu com a sinònim d’intolerància, curtesa de mires, fanatisme i una por patològica al que es desconeix. Actualment, pràcticament ningú presumeix de ser feixista, excepte quatre tarats que es tatuen l’esvàstica i que obeeixen les ordres d’uns altres tarats que no llueixen tatuatges i van mudats i encorbatats. El fet que no se’n vulgui presumir no vol dir que no hi siguin. Com que el seu discurs sempre consisteix a anar en contra, aquests temps d’incertesa pels canvis que vivim els és un terreny propici. Sempre necessiten un cap de turc, un culpable, per imposar el seu discurs. Ara els toca als immigrants, una qüestió que esperona la lluita dels miserables contra els pobres. No veuen que el món està fet de migracions. Busquen qualsevol escletxa per difondre el seu discurs de l’odi, i el dret de Catalunya a ser independent tampoc se n’escapa. Hi ha un grup que es fa dir front de no sé què (a mi la paraula front em fa pensar en el Frente de Juventudes) que tot i repetir que no són feixistes centren la causa catalana en la immigració. Així podem llegir com un dels seus seguidors crea el neologisme immigracionistes per assegurar que són tots uns criminals. Fan crides a preservar les tradicions com si fossin Déu lo pare, en lloc de costums que han aportat els anys i que el mateix temps s’encarrega de canviar-les per unes altres. No hi ha res de nou. Als anys trenta hi havia un partit independentista català que desfilava per la Diagonal, uniformats i marcant el pas de l’oca. Asseguraven que calia una raça pura catalana. Com que ara, això de la raça pura fa pudor de resclosit, els seus hereus en donen la culpa als qui venen de fora prenent bou per vaca grossa i amb generalitzacions tan incertes com ho són totes. Sempre he cregut que un país normalitzat ha de tenir de tot: baixos, alts, guapos lletjos, intel·ligents, imbècils i, lògicament, intolerants, tarats mentals i fanàtics com aquest front de no sé què. Vaja, els feixistes, els qui feliciten en Salvini i Boris Johnson.