De set en set
Després de Nadal
Ha estat Nadal, com una llumeneta que crema en la nit infinita. Ha estat festa grossa com ho és un pòrtic d’aixopluc al mig del camí, o el xerricar alegre del despertar del son d’un infant. Ha estat pau i un trosset de glòria com ho és la dolça capcinada del vell arraulit en el confort de la tarda, quan la conversa es fa llunyana, somnolent i l’hora s’aquieta fins a esdevenir immòbil.
Ha passat Nadal, com aquell sol generós que esquinça els núvols el dia més rúfol de l’hivern; mà estesa de llum nova, doll d’energia que tot ho fa créixer. Ha passat per tots els racons per fer net i treure llustre a les ànimes, com fa net el vent del nord quan escombra la teranyina de la boira baixa. Ha desfilat pel menjador de totes les cases com una garlanda en festa, mudat com ho fa la mar arrissada d’escuma un matí alegre de platja. Ha estat cor de germanor, cant alegre de sobretaula, tonada que s’enlaira com s’enfila des del fons de la vall el so alegre del curs d’aigua indomable.
Ha vingut el Nadal per fer parada i fonda a totes les cuines, per encendre els fogons de l’àvia, per perfumar celoberts del matí fins al vespre, per omplir soperes i escurar cassoles.
Si aquest Nadal que ja és fora ha estat llum i cant alegre, si ha estat pollastre, torrons i neules, si ha estat tot això i també aquella mirada tan tendra, aquell somriure sincer, aquella moixaina d’amor, si us plau Nadal, esperit de les coses bones, no marxis, queda’t vigilant al llindar de casa.