De reüll
Passant examen
A punt de posar punt final a un nou any, ara ve aquell moment en què tots ens posem a fer balanç i ens encomanem a l’any entrant per assolir allò que no hem estat capaços de fer en els darrers 12 mesos. No sé si vostès són gaire de rituals, com ara posar anells a la copa de cava i cremar papers amb desitjos o amb les males marors que cal foragitar. Particularment, hi crec entre poc i gens. Però, més enllà del vessant cerimonial, és imprescindible fer aquest treball interior sobre el moment que vivim i cap on volem anar. Cadascú farà la seva introspecció personal. Però, com a col·lectiu, com a societat i com a país, tots plegats hem de passar examen. Passar pel filtre del realisme. I ser crítics. I, un cop fet aquest examen, hauríem de reconèixer que, certament, el camí que hem recorregut ha estat de pujada, molta pujada, i que hi ha qui s’ha encarregat de posar rocs i entrebancs per tot el viarany. Però també és cert que hem estat poc intel·ligents per viatjar més lleugers d’equipatge, que vulguis o no s’agraeix quan tota la resta t’és advers. I com que, a més, cadascú ha volgut fer el cim per la seva banda, al final hem acabat tots a mig camí. Un balanç, doncs, molt millorable. Però, un cop mires enrere, ràpidament ho has de fer cap endavant. I és el moment en què et planteges objectius, més que desitjos. I com a col·lectiu n’hauríem de tenir un parell de clars: unitat i perseverança. I, el principal: que tots tornin a casa.