Un any sentenciat

“Un any enredat.” “Un any sentenciat.” Així es podria resumir un any en què políticament l’embolic ha estat monumental i s’han conegut les sentències del procés de l’any 2017, que encara ho han embolicat més i més.

Les eleccions generals del 28 d’abril i la seva repetició del 10 de novembre han deixat un Congrés dels Diputats amb l’única funció de tirar endavant una investidura que encara no s’ha produït, i un govern en funcions que no funciona. Set mesos d’inactivitat legislativa que han coincidit en uns moments cabdals per a la negociació política posterior a la sentència que es va conèixer el 14 de novembre. En l’àmbit institucional, la trucada de Pedro Sánchez a Quim Torra trufada de 17 trucades als altres presidents autonòmics passarà als annals de l’absurd. També passarà al mateix lloc el fet que el rei Felip VI hagi fet un discurs de fi d’any criticant els independentistes sense saber si poc després del seu missatge Pedro Sánchez serà president del govern espanyol amb el suport d’ERC. L’any acaba amb una forta mala maror entre les institucions judicials. El Tribunal Suprem recela del Tribunal Constitucional i ambdós no es fien de l’advocacia de l’Estat, que ara per ara té la paella pel mànec perquè la negociació pugui arribar a bon port entre el PSOE i ERC. De retruc les credencials d’eurodiputats de Puigdemont i Comín han calmat els ànims d’una bona part de l’independentisme i han enfurismat més que mai tot l’espanyolisme, que es prepara per fer el que calgui per intentar aturar que s’asseguin el dia 13 de gener en el ple del Parlament Europeu que se celebrarà a Estrasburg. Tot això mentre la política catalana està molt pendent d’una sentència que encara no és ferma en contra del president de la Generalitat. S’especula que el veredicte del Suprem sobre el recurs es coneixerà a l’abril o el maig i si ratifica la sentència del TSJC obligaria Quim Torra a deixar el càrrec.

És ben curiós que davant d’aquest panorama institucional el país aguanti. A grans trets les expectatives empresarials per al 2020 són menys dolentes d’allò que es preveia i els experts veuen senyals laborals positius. Els sobresalts són incontrolables i ara mateix el gran desig és poder acomiadar l’any contundentment tot dient: sense cap novetat. Bon any 2020.