Opinió

LA GALERIA

De llaços i equacions

El doctor Xavier Ros-Oton va posar-se el llaç groc perquè representa el que pensa la majoria

La Princesa de Girona (una fundació “gironina”) ha premiat un científic de prestigi internacional, especialista en equacions de derivades parcials que, com és sabut, són unes fórmules que resulten molt útils a la física. Aquest guardó hauria passat socialment per ull si el Dr. Xavier Ros-Oton (Barcelona, 1988) no s’hagués presentat davant del rei espanyol amb un llaç groc a la solapa. El professor i investigador de la Universitat de Texas i avui de l’Institut de Matemàtiques de la Universitat de Zuric diu que correntment no el porta però que, per al teatre del món, se’l va posar per dignitat i perquè representa el que pensa la majoria d’aquí; quant a allà (Espanya) diu que ha rebut reconeixement i suport de la majoria de científics espanyols i de la Real Sociedad de Matemática Española –molts més del que volen i diuen.

L’episodi (ens?) recorda el llaç groc d’un altre matemàtic, Ferran Sunyer Balaguer (Figueres, 1912-Barcelona, 1967), que passava llargs estius a Can Sunyer de Vilajoan, municipi de Garrigàs, i especialitzat en transformacions de les fórmules de sumabilitat, coses de l’anàlisi de la ciència exacta. Però si Ros-Oton és àgil i fa dos metres, Sunyer va néixer amb atròfia greu del sistema nerviós que l’incapacitava inclús per girar els fulls d’un llibre i que el va postrar a la cadira de rodes. I si el primer ha pogut disposar de beques i ajuts, i ser reconegut per la universitat local, Sunyer va ser objecte del buit a què el van relegar la universitat i els organismes científics franquistes; tot i ser l’únic espanyol que va publicar a la prestigiosa Acta Mathematica i ser rebut com a membre de l’American Mathematical Society, el Centro Superior de Investigaciones Científicas només va fer-li la caritat de l’ajut corresponent a un ajudant (avui un becari). Només des de 1961 ell i les cosines que l’auxiliaven van poder viure amb certa comoditat perquè va ser contractat com a investigador per la... Navy dels USA.

Els “llaços grocs” que va portar Sunyer durant la dictadura. Va escriure sempre i arreu Ferran Sunyer i Balaguer, malgrat el Fernando Suñé Balagué del DNI i de les amenaces. Sunyer va decidir-se pel congrés matemàtic que se celebrava a Niça per no haver de recollir el Premio Nacional Francisco Franco quan el 1956 va ser-li concedit per un règim que no el podia ignorar més. Com a director de la Societat Catalana de Matemàtiques de IEC va anar consolidant el treball decisiu per a la modernització del lèxic matemàtic català. [Més a Benvolguts absents, IV (2017)]



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.