Ressorgirà de les cendres

Joaquim Fort i Gibert, militant d’ERC, va ser nomenat alcalde de Tarragona dos dies després del cop d’estat feixista del 18 de juliol i va ocupar el càrrec fins al 6 de gener de 1937, quan va ser nomenat comissari delegat de la Generalitat a Tarragona. Acabada la Guerra Civil, va marxar cap a l’exili i, com molts altres catalans arribats amb el Winnipeg, va establir-se a Xile, on va morir l’any 1988, cap el final del règim feixista del criminal Pinochet. Amb el restabliment de la democràcia, tot i que sota vigilància militar, lligat a una certa revitalització cultural, una filla de Joaquim Fort va fer-se càrrec fa vint-i-vuit anys d’un antic cinema de Santiago per donar-li un altre impuls. Aquesta dona xilena té un nom i un cognom catalans: Roser Fort. Passat un cert temps, mantenint la programació cinematogràfica fent atenció a pel·lícules d’autor amb una exhibició limitada a Xile fins i tot a la mateixa Santiago, el projecte va ampliar-se i redefinir-se per convertir-se en el Centre d’Art Alameda. Un lloc dirigit per Roser Fort on els nous i vells cineastes xilens hi han presentat els seus films, on hi han exposat centenars d’artistes, on hi han tingut lloc performances teatrals, on s’han fet concerts de música diversa. Un centre amb trenta treballadors que molts han utilitzat com a plataforma de difusió de les seves expressions creatives. Un espai amb una visió oberta i comprensiva d’acord amb la idea que la cultura aporta a la societat una perspectiva reflexiva sobre les realitats per contribuir a millorar-les. Arran de la repressió a les protestes d’una multitud de xilens cansats dels efectes d’un liberalisme econòmic que, desenvolupat pel règim de Pinochet i mantingut en democràcia, ha venut el país a les multinacionals i no proveeix de serveis socials als seus habitants, el Centre d’Art Alameda també va convertir-se en les últimes setmanes en un refugi de persones ferides i intoxicades pels gasos lacrimògens llençats pels carabineros, també anomenats “pacos”. La violència policial també havia causat petits incendis al centre que havien pogut apagar-se. Fins que fa alguns dies, l’edifici va cremar-se a conseqüència del que Roser Fort defineix com un atemptat incendiari. No en queda res, del Centre d’Art Alameda. Però, amb força republicana i resistència antifeixista, la seva directora afirma que el reconstruiran entre tots per continuar contribuint que hi hagi art, cultura, dignitat i justícia a Xile, sempre al cor.