Reprimir les urnes

La guerra bruta que ha fet al llarg dels segles l’Estat espanyol contra Catalunya s’ha acarnissat especialment contra els líders catalans. Presidents afusellats (Companys), exiliats (Puig i Cadafalch, Macià, Irla, Puigdemont), empresonats (Prat de la Riba, Pujol), condemnats i inhabilitats (Mas). Tots els presidents de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya restaurada han patit repressió excepte dos, i ara és el torn del 131è president de la Generalitat: Quim Torra.

La barbaritat democràtica que suposa que un òrgan que ningú no ha escollit inhabiliti un president de la Generalitat en actiu és la prova que cal aturar urgentment aquesta espiral sense sentit originada per la dreta espanyola. A petició del PP, Ciutadans i Vox, un organisme sense legitimitat que va néixer per aclarir termes tècnics dels processos electorals com és la Junta Electoral Central, fa valer la seva opinió per damunt del veredicte de les urnes. Juristes fent política, acadèmics fent política, funcionaris fent política, jutges fent política, periodistes fent política. I tots amb l’objectiu de reprimir la voluntat de la ciutadania i amb l’argument de la llei per justificar aquesta repressió.

Ja és hora que els polítics facin política. I per això val la pena aprofitar la petita escletxa que l’aritmètica electoral espanyola deixa en mans de partits com ara el PNB, ERC i EH Bildu per obligar l’aliança PSOE-Podem a fer política, per forçar-los a seure i parlar de tot, per afrontar el conflicte català de govern a govern, amb calendari i garanties de compliment dels acords. Molts pensen que tornaran a aixecar la camisa als negociadors i potser tenen raó; la història –passada i recent– del PSOE i en particular la de Pedro Sánchez ens fan ser molt escèptics. Però la responsabilitat obliga a provar-ho mentre plantegem la batalla europea, que fins ara ens ha donat molts més motius per a l’optimisme. Bon 2020 i que els Reis ens portin més democràcia.