Brams, paraules, fets

Els brams pel nomenament de l’exministra de Justícia Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat s’han fet sentir des del minut u. I en tindrem per temps. Per tota la legislatura. Ja abans de la primera reunió del Consell de Ministres, la dreta tenia munició per fer el que grollerament havia advertit en els debats d’investidura del nou president del govern espanyol: mantenir la política als tribunals. La querella els ha donat més rendiment que la paraula i no hi renunciaran pas. Al contrari. A les sales de les altes instàncies judicials espanyoles juguen a casa. A les d’Europa, ja són figues d’un altre paner. És ben cert que haurien aprofitat qualsevol excusa, però Pedro Sánchez els ha servit una assistència de gol que ni Manolo Clares hauria fallat. Fa només dos mesos, en el clímax de la campanya electoral, el candidat Sánchez pronunciava la frase que ara el persegueix. “De qui depèn la fiscalia? Doncs això!”, deia, per explicar com compliria la promesa de portar Puigdemont a Espanya per jutjar-lo. Ara la ultradreta i la dreta extrema li retreuen l’ocurrència i li atribueixen exactament el sentit contrari amb què va ser dita. De fet, mal que ens pesi, no es pot acusar la dreta d’haver canviat d’opinió. La sabem i és conegut on ens porta. El que ha canviat d’opinió, o d’estratègia, o d’ambdues coses, ja es veurà, és Sánchez. La fiscalia que havia de portar Puigdemont al banc dels acusats ara ha de ser l’eina que ajudi a ressituar la crisi catalana en la via política. L’innombrable Quim Torra, a qui no s’agafava el telèfon i de qui, a més, es feia befa, és ara l’interlocutor natural del govern espanyol com a president de la Generalitat, malgrat les resolucions de la JEC, el Suprem i els esgarips de Casado, Abascal i Arrimadas. Bones paraules i algun gest, però, tal com va dir el mateix Sánchez en la seva compareixença després del primer Consell de Ministres “ha arribat el moment que les paraules deixin pas als fets”. “Doncs això!”, hi podria haver afegit. Estem expectants.