Referèndum inevitable

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha arribat a dir que si de la taula de diàleg sobre Catalunya n’acaba sortint la necessitat de celebrar un referèndum, doncs se celebrarà un referèndum. Potser no ha dit “referèndum” sinó “consulta”. En qualsevol cas una auscultació als catalans que fins fa quatre dies ni Sánchez ni gairebé cap partit espanyol contemplava perquè la Constitució no permet aquest tipus de sondejos. Sánchez també havia dit, fins fa quatre dies, en campanya electoral, que no hi hauria ni taula ni mesa de negociació perquè no hi havia res a negociar, i havia negat al president Torra la possibilitat de posar-se al telèfon. Sánchez ha corregut a trucar a Torra. Ha corregut també a trobar una taula, una mesa, un pupitre. L’oposició de dreta agressiva se n’exclama. També trucaria a Torra i sabria trobar una taula si els vots per governar depenguessin dels independentistes. No s’ho creuen? Recordin: de “Pujol, enano, habla castellano” a “Pujol, guaperas, habla como quieras”. O “Pujol, gigante, hablas elegante”, que va escriure en aquell moment el caricaturista i articulista Jordi Soler en aquest diari. Encara ric.

L’exconseller de Justícia Carles Mundó, processat en el judici del procés, ha escrit un llibre que es titula El referèndum inevitable. Diria que el primer a parlar de la inevitabilitat de celebrar un referèndum vaig ser jo en un article, però ara no voldria contrariar Mundó, que és una persona excel·lent amb la qual congenio. Congeniem tant que pensem que el referèndum un dia o altre s’acabarà celebrant. Sempre que el fem inevitable, és clar, i a la mesa o taula de diàleg em remeto per pressionar els seus negociadors. Com que serà inevitable per resoldre el problema entre Catalunya i Espanya i arriba un moment que fins i tot els partits més agressius, dissolvents i unionistes pensen que la raó de la seva existència és fer feliç la gent, també la seva, i no encabritar-la i incendiar-la, també aquests partits s’hi avindran. Si no, tenen un conflicte per anys i panys que se’ls menjarà vius. Diuen alguns d’aquests partits, els més abonats al cafè per a tothom, que el referèndum s’hauria de fer a escala espanyola. Perfecte, endavant: els resultats rellevants, els que contemplarà tothom, seran els de Catalunya.

Sánchez lamenta ara la judicialització de la política. Com si ell no hagués contribuït a passar als tribunals els papers timbrats del conflicte. Però ara es troba davant una mesa, una taula. I diu i recomana el que li advertíem fa anys: la negociació, el diàleg... Encara ens en donarà lliçons i tot. L’altra cosa que li dèiem, que els dèiem: muntin un referèndum. “Com a Escòcia, com al Canadà”, li supliquem. Som tan bona gent... Al Canadà i a Escòcia els va guanyar Pedro Sánchez.