La mala educació

Es pot ser fiscal i ben educat o, si més no, respectuós amb un acusat? Crec que sí, per més que el senyor Miguel Ángel Carballo s’entestés a demostrar el contrari en els dos dies d’interrogatori al major Josep Lluís Trapero. Una cosa és ser esmolat, incisiu, punyent en les preguntes, i una altra, faltar al respecte d’un ciutadà innocent com va fer profusament el tinent fiscal de l’Audiencia Nacional, amb el silenci còmplice de la presidenta de la sala, la magistrada Concepción Espejel. “Em deixa acabar?”, va ser l’expressió més repetida del que va ser cap dels Mossos durant l’1-O. Perquè el senyor fiscal el tallava de mala manera cada vegada que sentia el que no volia sentir. Amb el vist i plau, és clar, ja ho hem dit, de la magistrada Espejel. Ni tan sols va aturar el fiscal quan aquest retopava els arguments del major amb comentaris de to manifestament despectiu. L’exercici d’assertivitat de Trapero és digne de córrer una sort millor de la que, presumiblement, correrà. Amb tot, les formes no són pas el més greu del que està passant aquests dies al polígon industrial d’Alcalá de Henares on es jutja la cúpula de la policia catalana durant el referèndum. No. El més greu és que hem d’assistir a una nova escena de la causa general contra l’independentisme català que es representa als tribunals de justícia, amb conseqüències tremendes per als imputats. Que és el segon acte del judici al Suprem, on es van jutjar els mateixos fets, ja sentenciats com a sedició, amb condemnes de cent anys de presó. I que es continua torturant l’ordenament jurídic, laminant el dret de defensa, amb acusacions d’una rebel·lió inexistent fins i tot per al Tribunal Suprem. L’aguerrit senyor tinent fiscal és el mateix que acusava de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius els nou CDR detinguts el setembre passat i Tamara Carrasco, uns mesos abans. No. La mala educació no és el problema. És només un símptoma de la greu malura que corseca el cor i el cervell dels que es creuen soldats de la pàtria.