De Santa Rita al 8 de juny

Com que avui és Santa Rita però és dissabte, els funcionaris han traslladat la festa al divendres o al dilluns. Els funcionaris són notícia perquè l'any passat els van apujar el sou, ara els el retallen i ara els sindicats els han cridat a la vaga el 8 de juny, un dimarts. No sé què ha passat al cap de CCOO i la UGT per convocar l'aturada; ho entendria si fossin de colors polítics diferents dels del govern i volguessin fer caure (la cara de vergonya a) ZP i tota la seva camarilla. Si és així, apuntem-nos-hi tots. Però, valga'm Déu! Quina és l'alternativa? Només per la por que em fan els altres, si jo fos funcionari, no secundaria la vaga. I penso que molts en faran per no passar per esquirols. Si diuen que ho fan per responsabilitat s'equivoquen, perquè si fossin responsables com diuen, haurien protestat el 2009 quan els van apujar el sou. Malparlar dels funcionaris és fàcil i saludable, perquè alleuja les tensions i, generalment, tothom s'hi posa d'acord, fins i tot, gent d'aquesta casta que cobra dels pressupostos públics té més vacances que la gent normal, dies de lliure disposició i qui sap la de drets adquirits. Malgrat tot, aquest personal inamovible és necessari, perquè ha de sobreviure tots els règims: no em vull imaginar que després de cada una de les eleccions el guanyador els hagués de canviar a tots, ni tot el desgavell que se'n derivaria. Tinc mania genèrica als funcionaris. I sóc conscient que no s'ha de generalitzar, perquè no els conec a tots i he de precisar que, dels que conec, en conec de molt pencaires. Segurament, més que parlar dels tòpics dels funcionaris –moscosos com dies de vacances, hores al bar llegint el diari, salaris vitalicis i la recerca de l'hora de plegar des que comencen–, hauria de criticar la mentalitat de funcionari que ha impregnat la societat. I si no que algú expliqui per què els joves aspiren a guanyar unes oposicions per tenir el sou assegurat?