Grans reptes compartits

Unió de Pagesos celebra el tretzè congrés aquest cap de setmana, en una trobada de tres dies a Falset. L’elecció del coordinador nacional és indirecta, i el gironí Joan Caball es mantindrà previsiblement en el càrrec. Caball és al capdavant del sindicat des de l’any 2000, quan va rellevar Pep Riera, però un ampli sector d’afiliats li ha demanat que torni a liderar una direcció col·legiada i en equilibri entre territoris, sectors productius i àrees.

Al Priorat, la principal organització agrària catalana fixarà les línies estratègiques per fer front a noves realitats i també a alguns vells reptes, que involucren tota la societat. Com ara la realitat sagnant del despoblament rural a l’interior i la muntanya que, si no es comença a combatre activament, en les properes dècades esdevindrà urgència en termes de pèrdua cultural, mediambiental i social per a la gestió d’àmplies zones del país. Sense pagesia, moltes comarques no tenen futur. I el sector agrari continua envellit. Aquesta societat diu que reivindica els productes de proximitat, però a l’hora de comprar no vol estalviar en tecnologia fabricada a la Xina i sí en oli o taronges imprescindibles per mantenir el país. O el “territori”, aquesta paraula pretesament neutra que engloba amb grisor conceptual la ruralitat i les ciutats mitjanes.

La Unió de Pagesos continua tenint un paper troncal en la continuïtat del model de pagesia que històricament ha preservat la terra a través de l’explotació familiar agrària. És un model sostenible i que tendeix a ser socialment més just que l’agricultura industrial, especialment per a un país petit i amb gran diversitat de climes, sòls i paisatges. Però la tendència arreu és a la desaparició i aquí s’ha accelerat per les crisis de preus, que obliguen a gestionar més terres per treure’n el mateix rendiment, i per la falta de relleu generacional. Ens calen pageses i ramaderes per fer front amb garanties al canvi climàtic i el despoblament. I per viure en un país més equilibrat i ric.