Després del ‘Glòria’

Els catastròfics efectes del temporal Glòria han revelat la manca de previsió i les deficiències de la gestió urbanística del litoral. Ho denuncien els ecòlegs, climatòlegs i experts en les ciències de la Terra que porten dècades predicant en el desert. Alexandre King, cofundador del Club de Roma, al final d’una conferència que va fer el 31 d’octubre del 1989, en el marc del simposi internacional Una Sola Terra, va advertir a les nostres institucions: “Comencin a fer previsions perquè el canvi climàtic provocarà que el delta de l’Ebre quedi cobert per les aigües.” I el president Pujol, que escoltava el científic escocès assegut a primera fila, com si sentís ploure. Al seu costat, l’industrial Pere Duran Farell, paradoxalment, aplaudia les reflexions ecològiques del seu company de club. D’aquella manca de visió de futur dels governs de CiU i del Tripartit n’ha resultat l’atzucac actual.

Durant els darrers quaranta anys l’ecologisme responsable ha estat denunciant el miratge d’un creixement econòmic i d’un PIB català que no ha internalitzat els costos ambientals que genera. Poderosos urbanistes, arquitectes, polítics i economistes han sigut còmplices (inconscients?) d’una situació que pot acabar en col·lapse. El 15% de la superfície urbana o urbanitzable està en zona fluvial inundable. Tenim el 50% del litoral urbanitzat i es preveuen nous projectes immobiliaris amb 15.000 nous habitatges en espais de gran valor natural (vegeu el web de SOS Costa Brava). El pla director urbanístic de la Costa Brava, que deixa molta iniciativa als ajuntaments, és una trampa que no inclou cap paràmetre fonamental de la llei de canvi climàtic (16/2017). El Glòria ha convertit també la llei de costes en una eina de protecció inútil.

Els nostres governants prefereixen més la inacció i l’electoralisme que la mirada llarga i enfrontar-se a la complexitat de les solucions. Però el que és més greu és que les estructures de govern no semblen eficients i creïbles per mitigar el canvi climàtic. Els departaments implicats no es coordinen i fins i tot entren en perversa contradicció. La llei de canvi climàtic és un brindis el sol. Les centrals nuclears no es podran tancar el 2027 perquè el govern de Sánchez ha pactat amb la patronal elèctrica allargar la vida dels reactors d’Ascó i Vandellòs (fins al 2035 Vandellòs II). Cap de les quaranta-quatre mesures o propostes per a la negociació bilateral presentades pel president Sánchez al president Torra esmenta el tema nuclear (tancament, desmantellament i residus).

Tampoc sembla realista aconseguir instal·lar 400 MW eòlics i 600 MW solars fotovoltaics durant una dècada per fer realitat que el 2030 un 50% de l’energia elèctrica sigui d’origen renovable i el 2050 un 100%. Es prohibeix el fracking però deixem entrar al port de Barcelona metaners provinents de l’Argentina amb gas de fracking del territori maputxe de Vaca Muerta. Naturgy també importa aquest combustible dels Estats Units. La governança després del Glòria reclamaria, inevitablement, polítics preparats, honrats, rodejats de savis no sotmesos als lobbies energètics, per fer front al repte més gran per al futur de Catalunya. Si segueixen governant polítics ancorats en el creixement exponencial i sense consciència ecològica, les futures generacions els diran: “Per què, podent fer tant, us vàreu atrevir a tan poc?”