«Mili» obligatòria: una oportunitat per a molta gent

La disciplina, l'ordre, l'esforç, la camaraderia, el reconeixement, eren valors que molts descobrien per primera vegada fent el servei militar, quelcom molt útil per incorporar-se després a una vida civil civilitzada. Fins la supressió del reclutament obligatori ara fa 10 anys, l'exèrcit suplia en molts casos les mancances del sistema educatiu. Tanmateix, l'expectativa de romandre en files més d'un any i mig de mitjana, no era gaire seductora per als qui ja tenien la seva vida encarrilada i, en els anys de la transició, va anar creixent el rebuig a la seva obligatorietat.

En una societat desenvolupada es feia cada cop més difícil entendre la paradoxa de defensar la pau alhora que aprendre a manejar eines de guerra. És per això que l'exercici de la llibertat va requerir emparar el dret a l'objecció de consciència i, a la fi, l'Estat va optar per un exèrcit professionalitzat, un graó més en la normalització democràtica del conjunt de la societat espanyola.

Tanmateix, en contra del que diu David Minoves (activista objector de consciència) a El Punt (15 de maig de 2010), el servei militar no era un esclavatge. Sí que s'obviaven les aptituds castrenses dels cridats a files, però amb una llarga llista d'exempcions. La mili era una contribució personal a l'exèrcit, en tant que estament cridat a la defensa del territori de l'Estat. Per tant, un servei al conjunt de la comunitat, de manera que el seu compliment era un acte de solidaritat i, per a molts, fins i tot un orgull.

Tampoc no és veritat que la mili fos «un viatge a l'infern que comportava un calvari de maltractaments físics i psicològics», ni que se «sotmetia els joves reclutes a la irracionalitat més absoluta». Al contrari, una experiència que va permetre a molts sortir de casa per primera vegada, conèixer gent de fora de la seva comunitat i participar en comeses col·lectives. A més, milers d'homes van poder accedir posteriorment a una professió mercès a les oportunitats d'aprenentatge que els va oferir l'exèrcit: paletes, mecànics, conductors, sanitaris, cuiners, barbers... Més encara, n'hi va haver també molts que van trobar a l'exèrcit la possibilitat de rebre per primera vegada un ensenyament elemental i bàsic que mai no havien tingut en el seu lloc de procedència.

El servei militar obligatori va ser un encert per molt motius i la Seguretat Social reconeix el temps de la prestació per calcular el dret a pensió. Per parlar d'irracionalitats no cal viatjar en la història. Avui el nostre entorn més immediat n'ofereix contínues mostres de què fan gala molts dels nostres (ir)responsables polítics, malgrat que continuen havent-hi grapats de joves i no tan joves amb idees clares.