De reüll
El partit dels demòcrates
La gent que en té prou veient els últims minuts d’un partit de bàsquet tampoc deu combregar amb el llarg procés de primàries per triar el candidat a la presidència dels Estats Units. Qui vol empassar-se tot un partit quan sovint es resol en els últims minuts? És clar que potser aquesta gent es perd un joc en què l’estratègia canvia a cada defensa i a cada atac. Una cosa semblant passa en les primàries demòcrates que escullen qui s’enfrontarà a Trump. Uns comicis que podrien trencar patrons com aquell que sosté que Iowa marca tendència i, enguany, la cursa està molt oberta perquè els demòcrates no tenen un candidat tan engrescador com Obama el 2008. Bernie Sanders, que formalment no pertany al Partit Demòcrata, ha vençut a Nou Hampshire. Però el veterà senador per Vermont té al darrere un país capaç de votar massivament pel canvi que proposa? I qui veu l’exalcalde moderat Pete Buttigieg a la Casa Blanca encara que jugui la carta gai? Hi ha jugadors i jugadores de bàsquet que, d’entrada, no n’encerten ni una. En canvi, quan a la resta se’ls encongeix el canell, marquen la diferència. Serà capaç de superar els mals resultats inicials la més brillant dels aspirants, la senadora Elisabeth Warren? O la tapada és una altra senadora, menys d’esquerres, com Amy Klobuchar? Queda molt partit. I el joc es reprèn a Carolina del Sud, on l’exvicepresident Joe Biden ha de remuntar el vol per no perdre pistonada de manera gairebé definitiva.