Negre sobre groc

Vaig a l’òptic, li dic que cada cop necessito més llum per llegir i em respon que té la solució al problema. Unes ulleres amb vidres de color groc. “Té, posa-te-les.” Me les poso. “Ara llegeix.” El negre de les lletres s’ha fet més intens sobre el blanc, que ara és groc. Em miro l’òptic. Em fa ràbia no haver-ho inventat i patentat jo. Tant com ho tinc observat. A l’aeroport de Barcelona, i en general a tots els catalans i, em sembla, als de les Balears, els cartells lluminosos informatius estan escrits en rigorós trilingüisme: català, anglès i castellà, per aquest ordre. Va ser una deferència de la pau olímpica. Durant els Jocs, totes les comunicacions, escrites o orals, eren en català, francès, anglès i castellà. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van lluitar molt perquè fos així. La regla es va estendre als aeroports, sense el francès. Molt bé. Perfecte. Només que en els rètols de l’aeroport l’ordre idiomàtic no pressuposa una preferència visual. La “sortida”, com l’“exit” estan escrits negre sobre blanc. La “salida”, negre sobre groc. L’impacte sobre la retina és superior, l’ull se n’hi va. Fins i tot sembla que les lletres siguin més grosses. No ho són però brillen com amb les ulleres de l’òptic. Se les saben totes. Als Jocs, Constantino Romero era l’encarregat dels comunicats i avisos per megafonia. Pronunciava molt bé el català, el francès i l’anglès. Ell era, però, castellanoparlant, d’Albacete, i la veuarra estentòria i sense dubitacions li sortia quan emetia en castellà. Semblava que llegís el comunicat amb ulleres grogues. Davant el seu “señoras y señores” l’estadi feia intenció d’enfonsar-se per excés de decibels. Ara comparin-ho amb “senyores i senyors” o “ladies and gentlemen”, o “mesdames et messieurs” (el francès és olímpic per respecte al senyor Coubertin, que es va inventar el festival; els aeroports en van prescindir).

La saben molt llarga, ho repeteixo. Ara ofereixen una taula de diàleg per mirar de resoldre el “conflicte català”. Nosaltres havíem estat els primers a reclamar-la. Nosaltres hi anirem negre sobre blanc. Ells s’hi han finalment avingut. A canvi, hi van amb el negre sobre groc. El president Torra, que vol fer difícil la composició de la taula, reclama que sigui presidida per un mediador. “Internacional”, diu que el vol. Anglès? Francès? El govern espanyol el troba innecessari. Suposem que al final claudiqués. Sempre el rebaixaria al negre sobre blanc. “Negre sobre blanc” és la frase feta per dir “escriure”. Espanya escriu negre sobre groc. Li reclamàvem que fes política. Ja en fa. Em sembla que no ens agradarà.

“Em deixes una altra vegada les ulleres grogues?” L’òptic me les serveix. Llegeixo un titular de La Vanguardia en català. Em tranquil·litzo: no queda traduït al castellà original.