Solidaritat a l’infern

Quan fa 75 anys de l’alliberament d’Auschwitz i l’extrema dreta torna a escampar-se per Europa, la memòria d’aquells que van sobreviure a la barbàrie continua sent imprescindible. Tot i l’existència d’un gruix de llibres i pel·lícules sobre l’Holocaust, sempre ens estimula l’aparició de novetats que escapcen el risc de pensar que ja ho sabem tot sobre com sobreviure al cor de l’infern. De la trilogia sobre Auschwitz de l’escriptora francesa Charlotte Delbo, iniciada amb La mesura dels nostres dies (que aborda el difícil encaix del retorn després del trauma), ens n’arriba ara la segona entrega, l’esplèndida Cap de nosaltres tornarà, un text d’escenes, poemes i evocacions, altament poètic, escrit en un plural femení i amb escletxes de tendresa que s’escolen entre el retrat de la deshumanització més descarnada.

La traducció fluida de Valèria Gaillard ens submergeix des de la primera ratlla en aquesta història de Delbo, qui amb 229 militants de la resistència va ser enviada a Auschwitz i a Ravensbrück. Quan els aliats van alliberar el camp, en quedaven 49, de vives. La xifra pot semblar baixa, però amb les condicions que patien no ho és gens. I un dels motius és la solidaritat entre les recluses. Cap de nosaltres tornarà és l’altaveu de la memòria de dona projectada des de la millor literatura. Una literatura que mostra la força de l’amistat i la camaraderia femenina enmig de l’horror. Corprenedora.