MAT: crònica d'un engany que anem desemmascarant

Al llarg d'aquests últims anys hem hagut d'explicar què és la MAT, ja que les autoritats s'han negat a fer un debat transparent amb totes les parts. No ha estat fàcil trobar documents en webs i diaris oficials, premsa estrangera, etcètera. Ha requerit esforç i temps. Però ens ha servit per fer xerrades, propostes, al·legacions i presentar contenciosos judicials. Hem passat pels pobles on passa la MAT i podem dir que hem conegut pam a pam el territori, la seva gent i els seus racons.

Hem respost amb alternatives i arguments aquells que justifiquen des de les fonts oficials que la MAT és necessària. I hem desmentit aquelles fonts pseudocientífiques que ens titllen, des d'informes pagats pel govern, de fomentar la cultura del No.

I mentre nosaltres oferíem informació i arguments, certs diaris de Barcelona s'han dedicat sistemàticament a censurar articles en els quals responíem als escrits provocadors dels seus col·laboradors tots ells vinculats als lobbies energètics

A diferència de la Catalunya Nord, al Principat no hi ha hagut un debat transparent, amb dades oficials, articles i altres documents. Ho hem comprovat participant en les seves xerrades i trobades. Aquí se'ns ha tractat de ciutadans de segona. Dins la mateixa UE i formant part d'un mateix projecte europeu, als catalans del sud se'ns ha discriminat.

A la censura, i al fet d'amagar dades oficials, s'hi suma l'intent de Brussel·les per rebaixar l'alarma social provocada per la MAT nomenant un coordinador que suposadament hauria de mitjançar entre les parts. L'escollit va ser Mario Monti. Després d'un seguit de reunions a corre-cuita amb diversos agents, va dissenyar l'estratègia. El projecte MAT es dividiria en tres parts, així ell només es faria càrrec del punt transfronterer. La resta del traçat el va encolomar a Madrid, amb la complicitat dels governs català i espanyol.

Davant la seva estratègia vam decidir investigar qui era Mario Monti. Un alt càrrec del banc Gooldman Sachs, famós per les seves martingales financeres als EUA i Grècia, i president del think tank de caràcter econòmic Brueger. Per tant, Mario Monti té importants connexions amb el món polític i econòmic, i amb el sector energètic.

Al llarg d'aquests anys hem pogut comprovar com els polítics que toquen poder es consideren substituts de la ciutadania. Nosaltres votem cada quatre anys i les altres qüestions ja les decideixen ells. Tres informes del Síndic de Greuges a favor nostre han estat simplement obviats i no tenen cap validesa legal.

En cap moment no hem abaixat la guàrdia. Ara, per exemple, responem a través d'al·legacions a l'avantprojecte d'interconnexió entre Santa Llogaia i la frontera, la subestació convertidora alterna-contínua de Santa Llogaia i els seus dos estudis d'impacte ambiental.

Ens reafirmem que aquests projectes energètics no donaran més seguretat, ni són necessaris per alimentar el TAV, ni milloren el subministrament de l'Alt Empordà, tal i com va reconèixer el mateix Mario Monti. La MAT és un projecte amb uns clars objectius comercials (pàg. 9 de l'EIA) que no ha estat pensat en termes de desenvolupament sostenible.

Cal recordar que des del 2004 l'Estat espanyol té un saldo favorable en la balança del mercat elèctric. Les exportacions als països veïns han anat creixent en els darrers anys. L'expresident del fòrum nuclear, Eduardo González, reconeixia el 2009 que la demanda d'energia elèctrica a Espanya havia caigut i que aquesta sobrecapacitat no farà rendibles les centrals tèrmiques de cicle combinat, a no ser que es construeixi la MAT.

Mentre continuen demanant més infraestructures elèctriques amb pol energètic brutal, les línies de distribució que porten l'energia a la gent van caure amb la nevada del 8 de març. Una situació que ja la anàvem avisant des de fa anys i que finalment va succeir. Els responsables de tot plegat, de la manca d'inversió a les línies de mitjana i baixa tensió, quedaran immunes i simplement pagaran unes miserables indemnitzacions amb el vistiplau del govern. Unes indemnitzacions que no faran ni pessigolles als comptes corrents d'empreses que guanyen milions cada dia.

Després de tot el que ha passat, el que hem descobert, el que hem explicat, fer veure que amb la MAT s'arregla tot és caure de quatre potes en un engany. Molts hi ha caigut. Només cal que es tingui memòria per no fer-nos combregar amb rodes de molí.