Pagesos al límit

Aquestes darreres setmanes hi han hagut mobilitzacions del sector agrari a Catalunya i a la resta de l’estat, per reivindicar mesures urgents amb les què pal·liar la crisi de l’agricultura. La situació del camp ve de lluny i queda resumida en un estancament i/o regressió dels preus agraris combinat amb un increment dels costos de producció. El resultat és la significativa disminució de la renda agrària dels darrers temps. Ara, a aquesta situació estructural del sector, s’hi afegeix un nou risc: la previsible reducció de les ajudes de la PAC degut a la reestructuració del pressupost post-Brexit de la Unió Europea.

En resposta a la protesta dels pagesos, el passat Consell de Ministres del dia 25 de febrer va aprovar una modificació de la llei de la cadena alimentària. Aquesta modificació consisteix en incloure els costos de producció als contractes dels pagesos i ramaders amb la indústria i el sector de distribució alimentària. Entre els costos, s’hi contemplen els salaris pagats als ocupats agraris, la maquinària, les llavors i altres inputs que han augmentat significativament de preu en els darrers anys. La idea és que ’el preu de venda dels productes agraris no pugui ser inferior al cost de producció’, segons ha explicat el ministre d’agricultura Luis Planas.

Però, el preu de venda d’un producte pot ser inferior al cost de producció?. A les facultats d’economia, als alumnes de primer curs de microeconomia els expliquem la lògica empresarial més elemental, que postula que en un mercat competitiu si una empresa no cobreix costos només seguirà produint si es donen dues condicions a la vegada: 1. Es cobreix una part important dels costos, en particular aquells costos (variables) que estan directament lligats a la producció, i 2. La situació no es perllonga en el temps, és a dir, no es poden suportar pèrdues de forma indefinida. Qualsevol que mínimament conegui la situació en què viuen bona part dels pagesos i ramaders catalans, pot assegurar que en moltes explotacions no es compleix cap de les dues condicions.

De fet, fa temps que els pagesos reivindiquen la situació límit en la què es troben. Contra tota lògica econòmico-empresarial, molts d’ells es resisteixen a abandonar l’activitat. Si no hi ha mesures urgents i efectives per redreçar les seves rendes, en la línia de la normativa aprovada la darrera setmana pel govern espanyol, l’abandó del camp serà, finalment, inevitable i generalitzat. Llavors, qui cuidarà la terra i garantirà la supervivència dels boscos, dels paisatges i de les espècies animals i vegetals, de les quals tant ens agrada gaudir quan sortim de la ciutat?.