Full de ruta
El món convergent
Diuen que el món convergent està ben desorientat i a mi em sembla que no l’encerten pas del tot els que ho diuen. Estaria d’acord amb l’afirmació que hi ha moltes persones que han anat a les llistes o, d’una manera o altra, han manat en l’anomenat món convergent, que ara estan desorientats. Gent que s’ha anat a trobar a Poblet, o que busca la manera de trobar sopluig en altres formacions o que han deixat el Senat i volen ser alternativa a alguna cosa diferent del que representa ara el president Puigdemont. Amb això, d’acord. Només cal escoltar els magnífics analistes unionistes, de dreta extrema o d’esquerra, que ja no és extrema ni gairebé esquerra, per adonar-se que una vegada més el que diuen coincideix amb el que voldrien i no pas amb el que realment pot passar en aquestes eleccions anunciades per a després de pressupostos. Fa tant de temps que donen per mort i enterrat el que anomenen espai convergent que els cega aquest desig. A això cal afegir-hi la gent d’Esquerra Republicana, que legítimament vol ser el primer partit independentista per poder intentar formar govern amb un president d’ERC, cosa que encara mai no ha passat des del 1980, data de les primeres eleccions al Parlament després de la dictadura. Certament el món convergent –insisteixo en la terminologia– pot estar desorientat, però el seu electorat té les coses més clares que mai. Esperaran saber qui és designat cap de llista a l’interior, escoltaran Mas, perquè a Mas sempre l’han escoltat, faran el mateix amb Puigdemont i la seva gent i després aniran a votar. No sé si guanyaran o no, però em fa l’efecte que l’electorat que ha votat Puigdemont i Mas no deixarà de fer-ho, com tampoc els que han votat Junqueras o la CUP. Per tant, el que esperen molta d’aquesta gent és veure qui guanya, esperant sumar entre tots i que qui estigui al capdavant després de les urnes faci el que prometi en les eleccions que vindran.