Lideratges. I bla-bla-bla

Ser una dona independent és, per a molta gent, motiu de sospita permanent. També és una amenaça sorda per a una gran part dels hòmens, per als qui simplement no estan disposats a cedir ni un pam de poder. Som en una societat que arrossega encara, des del catolicisme secular i recentment del bracet de la dictadura franquista, un model de dona submisa, sotmesa i dependent. Només cal observar la publicitat, mirall social on aquelles dones cuinen arròs buscant l’aprovació del maridet i les abraçades dels fills: tot plegat quasi com un orgasme, no us queixareu! Fruit de la lluita feminista i de l’educació de les noves generacions, els lideratges femenins es van obrint camí, però les dones són encara lloctinentes en els decisius mons de la política, l’empresa i les institucions. És a dir, des d’on es mana de veritat. I la qui vol avançar, ja es pots calçar: no facis massa soroll, no trepitgis gaires ulls de poll (masculins) i sigues ben humil. I encara hem de sentir dir que calen lideratges en femení, on el poder es reparteixi més equitativament... Bla-bla-bla. Mirin, senyors: primer reparteixin joc i facin lloc. I després, entre totes i tots, ja decidirem com transformar el poder.