A la tres
Sororitat
“Un neologisme defineix la lluita de les dones per la igualtat, legal i en la qual són educades, però que no és real
El multitudinari Dia de les Dones d’ahir va tornar a posar de manifest la vigència de la reivindicació d’equitat i que els desequilibris de gènere es mantenen malgrat els avenços socials i econòmics. Arreu i de manera intergeneracional, perquè el crit abans aïllat és ja un clam global des de fa tres anys, quan l’onada de protesta femenina en tots els àmbits va sorprendre la societat catalana i europea, poc conscients encara del nivell d’indignació de les dones i del caràcter transversal de la lluita. Diferents estudis i anàlisi han recordat durant tota la setmana la bretxa salarial i d’oportunitats per a les dones, i també la necessitat de visibilitat de les que afronten en solitari i l’anonimat, tasques de la llar i cures familiars, per exemple. La teòrica igualtat de drets ha facilitat l’equitat, però no s’ha assolit, i des del 2017 el col·lectiu s’ha conjurat per reclamar-la sense complexos.
La lluita contra la discriminació va sorprendre fa tres anys en transformar-se de moviment reivindicatiu estancat en clam de noies joves i dones de mitjana edat, educades –a casa i a l’escola– en la igualtat, però que no la perceben en emancipar-se, tenir fills o accedir al mercat laboral.
La reivindicació s’ha expandit en àmbits que els homes crèiem superats, com el dels mitjans de comunicació. El col·lectiu Les Periodistes Parem ens va advertir ahir, per exemple, del detall que les informacions d’agressions sexuals tinguin més en compte les víctimes i no tant els atacants. La llei de llibertat sexual explicitarà com ha de ser el consentiment a un acte sexual, per evitar sentències nefastes com ara la de La Manada i d’altres permissives amb l’agressor sexual. S’ha hagut de recordar que només sí és sí, crear jutjats específics de violència de gènere o discriminar en positiu per feminitzar feines masculinitzades per cercar la igualtat real, però es continua menyspreant tenir cura d’infants, gent gran o la llar... perquè, com recorden en l’argumentari de Vaga Feminista, les cures són imprescindibles per a la vida, però el sistema les ha distribuït asimètricament entre els dos sexes.
