Efecte ratpenat

Quan arribes a Xangai et diuen que els habitants d’aquella ciutat i regió immenses de la Xina es mengen per dinar, per sopar i entre àpats tot el que té quatre potes, tret de la taules i les cadires. Primer fa gràcia. Després elabores mentalment una llista de quadrúpedes i com més la completes més notes que a l’estómac se’t produeix un buit i que el cap se te’n va. Del cavall o del gos en avall hi ha molta varietat d’animals fastigosos entre els quals el gat per llebre és el que n’és menys. Els n’estalviaré l’enumeració. Encara acabaríem marejats o amb una pansa al llavi. Sort en tenim que els viatges turístics a la Xina es fan en grup i que entre els que s’hi apunten abunden els llepafils que tot ho troben massa picant, tot massa salat, tot vomitiu. Si als restaurants turístics de la Xina serveixen tant d’arròs bullit no és perquè sigui el cultiu d’aquell país, sinó com a menú infantil adaptat als adults que a tot troben taps. Fa un any vaig ser a la Xina. Vaig visitar Xangai. Tot els àpats es van moure en la correcció. Només un home que venia amb nosaltres, que de nom es deia Cid, “por el Cid Campeador”, i que semblava que li haguessin donat uns dies de permís a la Legió, va comprar una paperina d’alacrans a un venedor ambulant que feia molt mala pinta i se’ls va anar menjant com qui ingereix garapinyades. La seva dona, que hi feia joc, se’l mirava com qui li jura amor etern. Després va veure que el venedor li havia tornat el canvi amb bitllets falsos.

Els animals de quatre potes rai... Un dia de fa uns mesos un home d’una regió remota de la Xina va anar al mercat. Podent triar un tall de carn, una cuixa de pollastre o una taronja acabada de collir, es va decidir per un ratpenat que s’exposava en una parada. El va dur a casa, el va guisar. Se’l va menjar. Va eructar. Un coronavirus que el volàtil allotjava va sortir expulsat. Aquell eructe manté mig món confinat a casa, fa treure fum als laboratoris farmacèutics, col·lapsa els hospitals, enerva els polítics, arruïna gent i economies... Uns neguen que fos un ratpenat. Parlen d’una mena de carxofa amb potes, comuna en alguns llocs de la Xina. Sigui una carxofa amb potes que respira o un ratpenat, la pansa al llavi es fa inevitable només de pensar-ho. No podria haver optat, aquell home, per la cuixa de pollastre? Tan bona presència oferia el ratpenat? N’he vist un en foto, en ple vol nocturn. Duia una papallona a la boca. S’alimenta de papallones, d’arnes. Segons l’“efecte papallona”, la vibració d’una ala d’aquest insecte pot causar un tornado destructiu a l’altra punta del món. Ara parlem de l’efecte ratpenat. No em molesta estar confinat a casa, però m’han alterat el calendari de cures i intervencions de la malaltia que m’afecta. No es podria haver menjat, aquell home, la taula i escurar-ne les estelles?