Ens en sortirem

Estem confinats, però no plenament confinats com va demanar el president de la Generalitat ja fa una setmana i mitja. Ni el país, com demanava –i demana– el govern, ni molts ciutadans que sembla que encara no tinguin consciència del que estem patint. Tot plegat és un desastre, però hem de començar a preparar-nos perquè el pitjor encara ha d’arribar. En un àmbit sanitari, és clar, no cal insistir en el que s’ha fet malament des del govern de l’Estat. És pràcticament tot. Sentir els membres del govern espanyol esgarrifa, sentir els de l’oposició, espanta. Pel que diuen i per com ho diuen. I no és gaire tranquil·litzadora, tampoc, la compareixença diària dels experts estatals a càrrec de combatre la pandèmia, controlats a dreta i esquerra per militars, policies i guàrdies civils. L’Espanya eterna, que va dir Pablo Casado. S’està pagant en nombre d’infectats, i desgraciadament de morts, no haver reaccionat a temps i haver confinat aquelles parts de l’Estat amb un alt nombre de casos: Madrid, la Rioja i Catalunya, que és la que ho va demanar i a qui no van fer cas. No, és millor enviar l’exèrcit a desinfectar instal·lacions com ara el port i l’aeroport que no pas dedicar esforços a trobar remei a la pandèmia i a resoldre l’ensulsiada econòmica que pot arrossegar autònoms i petites, mitjanes i grans empreses. Grans números els anunciats per Sánchez, que no sabrem on aniran a parar. I el rei? La casa reial ha aprofitat la pandèmia per colar el que tothom intuïa del rei pare, les comissions i l’origen d’una fortuna que alguns diuen que s’acosta als dos mil milions d’euros, que no es guanyen ni treballant ni amb el sou que tenia. L’actual va sortir, tard i malament. I mutis sobre el tema i les Corinnes. Però, tot i això, ens en sortirem. Ferits, atropellats i pobres, però caldrà tirar endavant. I ningú oblidarà que les eines d’un estat s’han de saber utilitzar a favor sempre dels seus ciutadans. I que volem que es faci millor que en un estat que només té súbdits.