El millor de nosaltres

Més d’una setmana de confinament. I s’augura que encara no ha passat el pitjor. Quedar-se a casa és complicat, i més per a qui té mainada petita i ha de combinar-ho amb el teletreball. Els equilibris que s’han de fer són dignes del millor malabarista. I el dia es fa llarg, molt llarg. Però també descobreixes que, abans del coronavirus, en moltes ocasions havies perdut el temps, quan hi havia un munt de possibilitats. Ara que estem obligats a munyir les neurones per no avorrir-nos i no estar enganxats a una pantalla, les potencialitats per inventar activitats s’accentuen. No sé vostès, però a casa hem descobert que tenim imaginació per parar un tren. I tinc la sensació que, quan tot això hagi acabat, sigui quan sigui, a casa res tornarà a ser igual. El confinament està traient el millor de nosaltres.

Aquesta és la versió del got mig ple. També hi ha, evidentment, la del got mig buit. Una setmana i tot fa pensar que no hem arribat ni a la meitat de l’aïllament. Potser ni a un quart. I la perspectiva de futur fa tremolar les cames. En tots els sentits. Estem patint, sense cap dubte, l’episodi més complicat d’aquest segle. I és tanta l’excepcionalitat, que absolutament ningú sap com acabarà. Fa por, sí. I més veient com es gestiona la situació per part del govern espanyol. Però sempre hi ha una sortida. Sempre. Cal seguir veient el got mig ple. Cal que continuï aflorant el millor de nosaltres. Ànims i quedeu-vos a casa!