El pròxim ‘a por ellos’

Abans i tot que es pugui intuir el final de la crisi sanitària, s’ha desfermat la batalla per qui paga el gros de la factura econòmica. A escala macroeconòmica, els països del sud (anomenats PIGS [porcs], despectivament, en referència a Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya), amb el suport de França, intenten que el deute astronòmic que es veuran obligats a adquirir sigui garantit pel conjunt de les economies europees. Una mesura que rebutgen frontalment els països del nord, amb finances solvents, que es neguen a transferir la seva capacitat de maniobra a països que, al seu parer, han dilapidat recursos ingents en obres inútils i despesa injustificable.

Del pagament d’aquesta factura dependran, en part, els costos interns dins l’estructura social de l’Estat espanyol, però també de les decisions polítiques que prengui el govern de Madrid. De moment hem comprovat que intenta protegir, a tota costa, el funcionament essencial de la turboeconomia madrilenya, mantenint l’activitat de les empreses i evitant, al preu que sigui, l’aïllament de la capital espanyola. La factura territorial, per tant, s’està centrifugant des de Madrid a tots els territoris. El govern de Pedro Sánchez, per contra, no ha tingut cap problema a abaixar la reixa, des del primer moment, a sectors com el turístic, que al centre de l’Estat no són estratègics. El BOE proveirà com sempre, on sempre i els de sempre.

I encara queda la factura social. Tots els indicis fan pensar a què la xarxa de comerç de proximitat, l’hostaleria i el turisme, les petites i mitjanes empreses industrials i de serveis, els autònoms i els treballadors quedaran desprotegits, sense més ingressos que la renda mínima que, des dels aparells de l’Estat, es consideri que serà suficient per evitar un esclat social. Ja ara els militars, policies i guàrdies civils estan donant ordres des de la televisió tot esperant que els diguin quin és el pròxim a por ellos.