Estat d’alarma per a què?

Tot i que ahir en van arribar 1,2 milions per a tot l’Estat, les mascaretes i la manca de les peces de protecció més essencials per als professionals que han de contenir l’epidèmia de Covid-19 són notícia cada dia, notícia en boca dels professionals que ho pateixen. El mateix passa amb els respiradors o altres aparells de més complexitat absolutament necessaris als hospitals per tractar els malalts. El CatSalut ha denunciat aquests dies que alguns dels elements necessaris s’han encarit fins a un 266%, un 266% més que pagarem entre tots. I, a més, en la majoria dels casos, les compres s’estan fent a proveïdors desconeguts, amb els quals no es treballa habitualment, fet que ja ha provocat problemes com els famosos tests inservibles que va adquirir el Ministeri de Sanitat, els dos avions que mai han arribat a Madrid o l’intent d’ estafa a la Generalitat .

Per ara, el que realment ha funcionat ha estat la solidaritat i la societat civil. Milers de persones cusen mascaretes a casa o usen les seves impressores 3D, o les de les seves empreses, per poder donar el materials als hospitals. Com han fet també els instituts, clíniques veterinàries i, també, grans empreses. Potser busquen contractes futurs o potser reorientar-se per sobreviure, però ho han fet. Des de Bonpreu fins a Almirall o Gallo, per exemple, han fet les seves aportacions.

El més sorprenent de tot plegat és la sensació de caos absolut. Amb l’estat d’alarma el govern de PSOE i Podemos no podia obligar a canviar la producció de determinades empreses? No podia requisar totes les bates, mascaretes, etcètera, dels espais on n’hi ha i ara no es fan servir? Es va preferir centralitzar-ho tot, tancar-se en si mateix, anar a l’essència del nacionalisme (espanyol, és clar) i treure militars i policies plens de medalles a donar explicacions que haurien de donar metges. Centralitzar les compres en salut en mans de qui fa anys que no té competències en salut. Brillant.