Paràlisi del consum privat

La greu crisi pla­netària està arros­se­gant també a casa nos­tra unes con­seqüències des­co­ne­gu­des. Entre aques­tes hi figu­ren les econòmiques, i entre les econòmiques n’hi ha una d’específica que podem obser­var fàcil­ment, que és el con­sum fami­liar. No sor­tim més que a com­prar als super­mer­cats, boti­gues d’ali­men­tació i farmàcies, que cobrei­xen les neces­si­tats bàsiques de men­jar, d’higi­ene i de salut. La resta d’esta­bli­ments a peu de car­rer, tan­cats, de manera que la com­pra pre­sen­cial de béns com el ves­tit, calçat, arti­cles de la llar, cot­xes, etc. és pràcti­ca­ment igual a zero; la de ser­veis tipus per­ru­que­ries, gimnàs, vacan­ces o res­tau­ració, també. La com­pra per inter­net com­pensa una miqueta la cai­guda dels béns, no pas la dels ser­veis. Un indi­ca­dor indi­recte il·lus­tra­tiu de la cai­guda del con­sum és el tràfic de via­nants al vol­tant d’esta­bli­ments comer­ci­als. Segons Retail.geo­link, en la set­mana del 16 al 22 de març va caure a l’Estat ni més ni menys que un 85% res­pecte a la set­mana d’abans de la Covid-19. En la mateixa línia, Cai­xa­Bank informa que la des­pesa amb tar­ge­tes en la ter­cera set­mana de març va caure un 55%. Les dades seran pit­jors amb el con­fi­na­ment total.

A par­tir de l’enquesta de pres­su­pos­tos fami­li­ars es pot fer una esti­mació de la cai­guda de la des­pesa pri­vada (la que es pot fer amb la renda fami­liar dis­po­ni­ble, un cop pagats els impos­tos i cotit­za­ci­ons). Mirant par­tida per par­tida, i fent alguns supòsits quant als llo­guers d’habi­tatge, el resul­tat no enga­nya: la reducció del con­sum pri­vat en aquest mes de con­fi­na­ment es tro­barà en una for­qui­lla del 57- 65%. Tenint pre­sent que el con­sum pri­vat repre­senta un 61% del nos­tre PIB, la reducció equi­val a un 32% del PIB men­sual, equi­va­lent al seu torn a un 2,5% del PIB anual català. Això, en un mes. Jo no ho havia vist mai.