A la tres
Nou tracte
“Els economistes del New Deal van aturar la crisi de 1929. Als d’ara, els cal l’acord de metges, empleats socials, ‘telecos’, científics...
Els estats s’han arremangat de diferent manera davant la Covid-19, segons mitjans econòmics, tradició política o respecte per les llibertats. Però tots s’hi han posat fronteres endins prescindint dels veïns, seguint el model del president Roosevelt, que el 1933 va empènyer els EUA fora de la depressió econòmica pel crac de 1929 amb centenars d’iniciatives públiques abocant-hi tots els fons estatals i endeutant-se perquè l’estat federal liderés la creació de feina. En 100 dies –d’aquí ve la concessió als nous governants– va crear subsidis, assegurances per als aturats, plans de desenvolupament industrial, fixava preus de productes i béns...
El nou tracte (new deal) intervencionista sobre l’economia encara s’aplica, per glòria de l’economista John Keynes. Força estats l’han adoptat ara i només els més convençuts federalment, com ara Alemanya, cedeixen decisions als lands. Que el president de la Generalitat reclami pactar el desconfinament gradual pot ser habitual, amb la malfiança crònica Catalunya-Estat, fins i tot el lehendakari, però que ho facin la presidenta de les Illes Balears (socialista) i el de Castella i Lleó (popular) o abans el de Múrcia...
És un avís més que el comandament únic no funciona al segle XXI. Fins i tot els economistes que liderin la recuperació amb inversió o crèdit haurien de ser conscients que no s’assolirà si abans no fem confiança els epidemiòlegs, els metges gestors d’UCI i hospitals, els empleats socials, els cuidadors d’avis, els experts en tecnologia i apps, els pagesos, els productors alimentaris... La complexitat actual fa pensar en consensos i consciència com la que demostrem tancats a casa, més que en lideratges o eslògans militars, ni tan sols en pactes com els de La Moncloa... Caldran acords socioeconòmics més amples que els que van fer a l’Estat sindicats, empresaris i polítics. Fins i tot internacionals, perquè, amb la visió reduccionista estatal, què passarà quan els científics –que fa anys treballen i comparteixen coneixements en xarxes transestatals– trobin una vacuna?
