Full de ruta
Confinats, no confiats
A mesura que els contagis per la pandèmia s’aplanen creix la confusió ciutadana, fins al punt que ja no saps què et provoca més angúnia, si el tedi del confinament o la possible precipitació del desconfinament. De moment, a les portes de la reincorporació laboral d’una part de la població, no queda cap altre remei que afrontar-ho amb seny i distanciament social. I, lamentablement, cada vegada amb més preguntes sense resposta. De debò era recomanable fer hibernar l’economia productiva mentre es deixava campar les persones pels supermercats, moltes sense mascareta i massa xerrola? Ara que ens tenen disciplinadament a casa, és prudent bombardejar-nos amb missatges contradictoris per tornar-nos massa confiats? Mentrestant, l’engarjolament domèstic ens ha proporcionat exemples per satisfer dos corrents filosòfics contraposats: l’home és un llop per a l’home, tal com establia Hobbes, o tots som bona gent i millors persones, tal com celebrava Rousseau. Herois i malfactors, aquesta és l’oscil·lació de la condició humana, sobretot en situacions límit com la que ens toca viure. I, enmig dels dos extrems, ens trobem la immensa majoria de la població, anònims ciutadans que seguim les normes de conducta procurant molestar poc, no infectar i no infectar-nos.
Aplaudim, doncs, els herois que se la juguen en primera línia i lamentem que sempre n’hi hagi d’haver uns quants de malparits, desitjant que aquests últims no s’imposin en els nous hàbits quotidians. Però, si en ple decret de confinament total hi ha pallussos disposats a escopir metafòricament a la cara de tots els altres viatjant irresponsablement cap a les segones residències –fins i tot anant a pescar al pantà de Susqueda–, fa por imaginar de què seran capaços a partir d’avui i de demà. Pel que fa a l’economia, comprovem un cop més que podem esperar més de nosaltres mateixos que no pas d’aquesta Europa nòrdica que es fa pregar i ens mira com si fóssim pidolaires. Quant a la política, ves a saber de qui et pots refiar menys, si del partidisme dels que impulsen els nous Pactes de La Moncloa o del tacticisme dels que en reneguen. Sort que tindrem altra vegada el poder de votar, l’antídot contra els feixistes, contra els demagogs i contra els que van retallar-nos la sanitat pública.