Un dels mons en suspensió

Tot i que el cinema forma part de la meva feina i, sobretot, és un dels plaers de la meva vida, no estic veient gaires pel·lícules en el confinament. No sé dir ben bé el perquè, però en part deu ser que, a causa de diverses ocupacions, no tinc gaire temps per fer-ho. El cas és que, per escriure aquest article i entregar-lo a temps, he abandonat la visió d’Ex-libris, un documental de més de tres hores de durada amb el qual Frederik Wiseman fa present la vida variada (una de tantes temporalment suspeses) a la biblioteca pública de Nova York que, ubicada al 476 de la Cinquena avinguda amb el carrer 42 St-Bryant Park Station, ocupa un edifici emblemàtic del sistema bibliotecari públic de la ciutat que ara mateix és el principal focus d’infecció pel coronavirus als EUA. És un edifici molt concorregut per la gent de Nova York i, visitat també per molts turistes, té les seves referències cinèfiles, com ara que Audrey Hepburn hi consulta llibres sobre el Brasil (on suposa que anirà a viure amb el seu nou amant) a Desdejuni a Tiffany’s. El cas és que Ex-libris no s’ha estrenat en sales a l’Estat espanyol, on, distribuïda per La Aventura, que va tenir l’ull d’adquirir els drets de Paràsits quan va presentar-se a Canes, pot visionar-se des d’ahir a la plataforma Filmin.

El bostonià Frederik Wiseman, que va fer 85 anys el primer dia d’aquest 2020, és un dels grans documentalistes de tots els seus temps. Amb el seu mètode observacional, de manera que no intervé en les realitats que aborda i no fa mai posada en escena sense deixar de reconèixer que tot documental és una pràctica subjectiva pel simple fet que hi ha una elecció en allò que es filma i es munta, Wiseman ha emprès una exploració de les institucions públiques als EUA (l’escola, l’hospital, els jutjats, l’assistència social, etc.) i ha aportat documents sobre fàbriques, supermercats, agències de models, teatres públics, companyies de dansa i, entre altres, museus. Veient Ex-libris em continua meravellant la fluïdesa amb la qual passa d’una cosa a l’altra en els mons que filma: mostra la gent que consulta i fa recerques a la biblioteca, les reunions dels directius que pensen com atraure capital privat a una institució pública, els conferenciants (no només escriptors, sinó biòlegs, historiadors, cantants poeta, com ara Elvis Costello) i també aquells que hi volen contractar gent per a les seves empreses. Els asseguro que és apassionant. Així que acabo i reprenc el visionament.