Ministre de la incultura

Res de bo es podia esperar d’un ministre que ha tardat un mes a fer la primera intervenció pública per explicar què pensa fer per socórrer el sector que teòricament defensa de la crisi de la Covid-19. És José Manuel Rodríguez Uribes, titular de Cultura, que es fa dir d’esquerres però que, un cop escoltat el seu discurs, queda clar que entén la cultura igual que la dreta: com un privilegi, no com un dret bàsic de la ciutadania; com un luxe de les elits, no com una eina per assolir la igualtat social; com un producte innocent i superficial per mantenir una democràcia de cartró pedra. Amb una insolència obscena, Rodríguez Uribes ha dit que ara no toca auxiliar el sector (no ho oblidem: el primer a confinar-se i, amb tota probabilitat, l’últim que en sortirà) perquè la prioritat és salvar vides. Que Alemanya, França i Itàlia sí que hagin aprovat plans de xoc específics per a la cultura deu voler dir que els seus dirigents menystenen la vida dels ciutadans segons l’inefable ministre espanyol, que en la seva compareixença va tenir la barra d’agrair als gestors i a les institucions que aquests depriments dies hagin dedicat tots els esforços a “entretenir” la població amb continguts digitals (gratuïts). Per contrarestar les seves vergonyoses declaracions s’ha volgut promoure una tímida i poc imaginativa apagada cultural a les xarxes. El cas és que caldran protestes molt més radicals per forçar un veritable canvi de cicle amb una nova classe política que no ens condemni a l’estupidesa.