Lluís Costa, vida i rock

El 24 d’abril farà 10 anys que Barri Baix va fer el seu concert de reunió a La Mirona, per commemorar el vintè aniversari de la seva formació i el desè del seu comiat. Són xifres majúscules i rodones –en realitat, arrodonides; el grup s’havia format encara abans: el 1988– que avui em serveixen per recordar la llarga i prolífica trajectòria d’un gran músic, el saltenc Lluís Costa, membre fundador de Barri Baix i un dels millors guitarristes d’aquesta banda de l’univers conegut. Després de Barri Baix, un grup amb tant de potencial com mala sort –a Spotify es pot trobar el seu primer disc, Pork-no (1994), no el segon, Lonx Suite (1997)–, Lluís Costa va formar part de Psychoine, grup amb el qual també va publicar un parell de discos molt interessants –Vanity (1998) i Shades (2000)–, abans de convertir-se en guitarrista de Kitsch durant una temporada, la corresponent a Kitsch 8 (2003) i Kitsch elektrokàustic (2006). Després va arribar una nova aventura, Ruido!, un grup que només va deixar com a llegat un EP, Tentaciones, publicat el 2010: el mateix any de la reunió de Barri Baix i també de l’estrena del projecte més personal de Lluís Costa fins al moment, Costa 59, amb la voluntat de desmarcar-se una mica del rock per tastar altres músiques, com es pot comprovar al disc Un mar de confetti . A més, el seu currículum inclou una llarga col·laboració amb un altre saltenc il·lustre, Adrià Puntí, i també ha acompanyat altres cantants com ara Xebi SF i Joanjo Bosk. Segur que em deixo moltes altres coses.

Paral·lelament a la seva trajectòria com a músic, Lluís Costa ha desenvolupat també una tasca fonamental per a l’escena musical gironina com a tècnic de so i productor, des del seu estudi Soundclub , de Salt, per on no paren de passar grups i solistes, a la recerca no només dels bons equips de Costa i els seus coneixements tècnics i musicals, sinó també del seu bon caràcter, una bonhomia que no l’ha abandonat mai a pesar de tants anys voltant per aquest món estrany del rock’n’roll, que infla egos i crema cervells.

Ara, Lluís Costa porta ja uns quants mesos preparant el seu nou projecte, Luw, on torna a cantar i a tocar les seves pròpies cançons, en un context més elèctric i rocker que a Costa 59. En condicions normals, el disc estaria a punt de sortir. Haurem d’esperar una mica, però segur que serà un gran disc: és de les poques coses de les quals estic segur ara mateix.