Qui m’ha robat el mes d’abril?

Com en aquella cançó del Sabina en què un home es treia de la butxaca un calendari i cridava: “Qui m’ha robat el mes d’abril?!” El mes de març, l’abril, la Pasqua i qui sap si també el maig; el virus ens ha robat les rutines, les reunions, el curs escolar, els clients i ara les tradicions.

Avui, diumenge de Pasqua, no cantarem caramelles pels carrers, s’han suspès processons i passions, a Verges no han fet la Dansa de la Mort i a Girona no han desfilat els manaies. I malgrat això la innovació col·lectiva ha trobat fórmules perquè no ens acabin de robar del tot la festa; caramelles des dels balcons, cerimònies per streaming, videoreceptes per fer mones a casa. Així és com ens hem espavilat per no deixar-nos robar del tot la Pasqua.

Els pastissers, tot i que amb plantilles reduïdes i persianes mig abaixades, han trobat també la manera de servir mones a domicili, per mantenir la tradició i sobretot el negoci. Fantàstic. Però ara que s’apropa Sant Jordi els llibreters no ho tindran tan fàcil; han de tenir tancat perquè, a diferència de les pastisseries, no es consideren un servei bàsic. I aquí és on intervé la consciència ciutadana: com a consumidors tenim capacitat de decidir qui sortirà victoriós de la batalla silent que es lliura en temps de coronavirus entre el comerç tradicional i el gegant Amazon que arrasa el teixit comercial del país a costa de repartidors mal pagats i abocats a arriscar la salut. Hem lluitat perquè no ens robin l’abril, ni la Setmana Santa, i d’aquí onze dies lluitarem perquè no ens robin Sant Jordi: comprarem i regalarem llibres. Però ho podrem fer de dues maneres: a llibreriesobertes.cat per comprar-lo a la nostra llibreria del barri –sabent que no el podrem recollir fins que obri, però que gràcies a nosaltres obrirà– o als poderosos gegants on line. No permetrem que el virus ens robi el 23 d’abril, però permetrem que ens robi la nostra llibreria de confiança?