Lideratges en temps de crisi

Pep Guardiola deia que, per saber si el seu Barça va ser o no un dels millors equips de la història, calia deixar passar el temps i si, 20 anys després, encara se’n parlava llavors volia dir que sí, que més enllà dels títols aquell equip seria recordat i honorat com un dels millors, no només perquè va guanyar sinó per la manera en què va guanyar. Hi he pensat a propòsit d’aquesta pandèmia que ens toca viure, i no pas per comparació, és clar, sinó perquè el que estem vivint ara no podrà ser valorat fins que passi una dècada o més. Ara estem de ple patint una crisi sanitària i econòmica desconeguda i no hem de fer cas als que siguin excessivament optimistes, perquè això s’allargarà en el temps i no sabem encara quan podrem fer vida normal i el que voldrà dir fer vida normal. El sotrac sanitari és evident i s’ha arribat a un col·lapse sanitari que no ha estat total per la bona feina de metges, infermers i tot el personal en general, però que ha obligat a anul·lar el dia a dia del sistema sanitari, cosa que pagarem més endavant per les proves diagnòstiques no fetes, les operacions retardades i les visites anul·lades. La crisi és la més greu de les darreres generacions i no cal ser alarmista sinó realista. Mor molta gent i l’economia pateix de valent. Caldrà temps per sortir d’aquest atzucac i en el mentrestant molta gent vulnerable i l’antiga classe mitjana pateixen de valent. I alguns es quedaran pel camí. Cal ser optimistes i pensar que ens en sortirem, però també cal reflexionar sobre com ens en sortirem. Aquests dies, que valorarem anys a venir, han tret el millor de la nostra societat, però també el pitjor. I el que està passant ara serà crucial per entendre on serem d’aquí a 10 anys, en tots els sentits, el polític el primer de tot. No es tracta de passar comptes abans d’hora però alguns lideratges, polítics i econòmics, han quedat molt tocats. També n’hi ha que passaran a la història per la seva dignitat en aquests moments. Aquests són els que ens permetran tirar endavant!