Desigualtats i Covid

Molts cops es diu que la Covid afecta a tots igual, que és una loteria que, més enllà de factors de risc per edat o malalties prèvies, pot afectar des d’un primer ministre britànic a una mare monomarental en situació d’atur crònic. Però els efectes socials de la Covid no afecten a tothom igual. Les desigualtats que es donen en una situació normal creixen durant aquesta situació i n’enumeraré només unes quantes.

Els llocs de treball on es pot teletreballar solen tenir sous més alts. Els sectors on de mitjana els sous són més baixos (alguns sectors de serveis a les persones, comerç al detall, turisme) es veuen obligats a fer la seva activitat presencialment. I el fet de no poder teletreballar té conseqüències: hi ha més risc d’atur o d’estar en un procés d’ERTO i pèrdua de salari. Però també un major risc per a la salut. Juntament amb les persones treballadores dels sectors essencials, les persones que no poden teletreballar han hagut de tornar a la feina amb un major risc de tenir contagis que els qui ens quedem a casa. I si parlem de qui treballa a l’economia informal, aquestes persones s’han hagut de saltar el confinament exposant-se elles i les seves famílies a un contagi perquè es troben sense la possibilitat ni de tenir prestacions per atur ni ajudes per a autònoms o empresaris.

La desigualtat es troba també en l’educació. No només per la qüestió de tenir accés a tauletes o a una bona connexió a internet, fet que el Departament d’Educació ha solucionat dotant d’aquestes eines les famílies que no en tenien. Tan important com una tauleta és tenir un entorn de suport educatiu a la seva llar. A l’escola no només es transmeten coneixements, sinó també hàbits per a l’estudi, i hi ha el contacte amb adults amb coneixements i habilitats per ajudar en el procés educatiu dels infants. A les llars de rendes més baixes és més probable que els adults no tinguin estudis superiors o secundaris, que no tinguin prou habilitats per poder donar suport educatiu, i és més probable que alguns dels adults no puguin ser a casa teletreballant i que hagin de sortir fora i per tant no puguin estar tant al costat dels infants durant part del procés educatiu.

També és molt diferent passar gairebé 24 hores en un habitatge en males condicions, mal il·luminat o sobreocupat; l’afectació a la salut mental i al benestar general de ser en una llar o una altra és important. El confinament fa créixer el risc de patir agressions masclistes o violència intrafamiliar. Per no parlar de l’asimetria que hi ha en la capacitat d’accedir a la cultura, que depèn dels recursos personals, del nivell d’estudis i també, per descomptat, de la renda. Les persones més vulnerables són també qui més pateixen el confinament: les persones grans que viuen soles, persones amb greus discapacitats intel·lectuals que poden tenir més problemes per entendre la situació que estem patint o les persones amb malalties mentals. No, la Covid no ens afecta a tots igual.