El virus espanyol

La pandèmia del coronavirus ha posat Espanya davant del mirall i no pas per menystenir l’esforç de tot el personal sanitari, dels científics o dels ciutadans, sinó per subratllar la falta de seny, de racionalitat, de tenir clara quina és la prioritat de l’administració en la resposta a la crisi, de saber quin és el paper i on és el lloc de cadascú. Ja sabem que l’Estat espanyol no és el més descentralitzat (digues-me de què presumeixes...), però resulta que la sanitat és gairebé federal. Infraestructura, gestió, organització territorial, personal, compres, convenis publicoprivats... Salut és una de les potes de l’autogovern i és aquest autogovern el més ben situat per donar la millor resposta a un problema de salut. Doncs no. L’estat d’alarma ha servit bàsicament per a dues coses: la primera, retallar els drets i llibertats dels ciutadans molt per sobre de la mitjana europea i del sentit comú; la segona, centralitzar el comandament a Madrid, lligant de mans i peus l’autogovern sanitari, alentint la seva reacció, uniformitzant situacions que no són uniformes, distorsionant el funcionament habitual i ignorant els seus plans d’actuació encara que siguin bons. Mai oblidarem Pedro Sánchez defensant en la mateixa frase la uniformitat i l’asimetria davant la mateixa cosa, la diferent afectació del coronavirus al territori. O els seus ministres blasmant Torra per reclamar el confinament, que després van acabar decretant. Però qui diu els governants diu els salvadors de la pàtria, siguin policies, guàrdies civils, militars, jutges o parapolítics. S’ha parlat molt de la insòlita presència mediàtica diària dels uniformats en aquesta crisi sanitària, però els togats també volen quota i aquí està el Suprem dient al govern que el vigila i que li vagi explicant cada 15 dies com reparteix el material sanitari; o el TSJC, ordenant al govern català que faci el test del coronavirus a tots els mossos d’esquadra i valorant investigar per homicidi el president Torra i la consellera Vergés pel fantasmagòric hospital de campanya de Sabadell; o la brigada de sapadors de la democràcia que és Vox repartint querelles criminals contra Torra i Vergés i contra el govern Sánchez per les morts del coronavirus. Amb aquest panorama, algú s’estranya que hi hagi informes com el de l’Institute of Certified Management Accountants d’Austràlia, que situa l’Estat espanyol en l’última posició en valoració de la resposta a la Covid-19?